Ja l'any 1.863 es sentí una forta necessitat d’un temple que al 1871 ja es dedicà al culte públic encara que no estigués conclòs.
Una vegada adquirida la porció de terreny per D. Josep Villalonga i Jordà, fou venuda a altres propietaris per a edificar una casa d’estiueig i per a la construcció d’un llogaret de culte. Dit projecte no es tardà en realitzar-se, tractant-se de l’adquisició d’un solar on es situa l’actual Villa Mariana però aquella parcel·la no es comprà, ja que lliurement uns senyors cediren un altre terreny (l’actual)..
El dia 3 de Setembre de 1.869 s’inicià l’adequació del terreny i l'aixecament de les quatre parets mestres a càrrec de D. Antoni Coll amb la quantitat de trenta-cinc mil cinquanta-cinc reials amb cinquanta-un cèntims (35.055,51). El 12 de Setembre D. Antoni Coll en plenes condicions facultatives i econòmiques feu el pressupost per a la construcció de les quatre parets mestres que es farien amb el material excedent del aparellament del solar; es subastà l’obra i s’admetrien els contractistes D. Joan Roca i D. Antoni Arrom per la quantitat de dues mil dues-centes cinquanta-vuit (2.258) lliures mallorquines. Ja el 28 de Setembre, davant el notari D. Gaietà Socíes, D. Josep Villalonga i Jordà fa venta mitjançant un apoderat, d'un solar per un escut i que conté la superfície de cinc àrees i vuitanta sis centiàrees –equivalents a trenta tres destres– als senyors: Mn. Gaspar Vidal i Vidal, D. Miquel Josep Moragues i Escat, D. Joan Maria de Villaverde i Cabrinety, D. Guillem Ripoll i Miró i D. Ferran Urrech i Cifre que donaren gratuïtament el solar per a la construcció de l’església. El 25 d’Octubre el valor executat pujà a tres mil cinquanta-set amb trenta-quatre (3.057,34) reials.
El dia 16 de Novembre del mateix any es suspenen les obres per manca de pressupost. Els contractistes varen cobrar el 7 de Desembre. La quantitat ascendí a quatre mil nou-cents seixanta-tres amb vuit (4.963,08) reials. No es sap amb certesa el temps que fou aturada l’obra però el 19 de Juliol de 1.870 ja hi havia una església de tres trams i mig, tretze amb quaranta (13,40) metres de longitud i vuit amb quaranta (8,40) metres d’alçada arribant a la cornisa; un any mes tard s’acabà la volta de canó, quedant el presbiteri encara per fer. Resultà una església de tretze amb quaranta (13,40) metres de llargària i uns vuit amb quaranta (8,40) metres d'amplària.
Eren les 17:30 hores del 12 d’Agost de 1.871, quan Mn. Rafel Amer, el Molt Il·lustre Mn. Miquel Rosselló (Canonge Penitencier de la Seu de Mallorca), Mn. Lluís Gamundí (Beneficiat de la Seu de Mallorca) acompanyats de més preveres de la Catedral i de la Parròquia de Santa Creu, beneí l’església. Assistiren també Mn. Gaspar Vidal i Vidal, D. Miquel Josep Moragues i Escat, D. Joan Maria Villaverde i Cabrinety, D. Guillem Ripoll i Miró i altres veïnats. Els padrins foren els nens Mateu Moragues i Maria del Carme Rubert i Sureda. Just abans d’iniciar la cerimònia, D. Miquel Josep Moragues i Escat –en nom de tots els veïnats– entregà dues inscripcions del Deute del Estat de valor nominal dos mil (2.000) escuts una i de quatre-centes (400) escuts l’altre, el rèdits de les quals cobrien la quantitat assenyalada per a la conservació i el culte del nou temple, dipositant dites inscripcions en el poder del M.I. Canonge Arxiver de la Seu de Mallorca.
Un senyor de llinatge Lliteras, donà la primera imatge de la Mare de Déu de la Salut el 1.872, quan ja s'havia triat aquesta advocació per a l’església.
El 22 de Febrer de 1.879, uns senyors desitjosos de que s’acabaren les obres, formaren una junta per a fer-ho. Així mateix Mons. Mateu Jaume i Garau, Bisbe de Mallorca anomenà al Rector de la Parròquia de Santa Creu, President de l’ Obreria de Nostra Senyora de la Salut i que tenia com a Vocals a D. Pere Oliver, D. Miquel Josep Moragues i Escat, D. Miquel Palou, D. Nicolau Tous, D. Mateu Serra i D. Eusebi Ferrer. Aquesta junta durà només quatre anys, ja que es declarà una altre junta independent el 1.883 per a buscar altres fons d’inversió; formada el 8 de Setembre del mateix any s'obrí una subscripció. S’anomenaren a Mn. Joan Pujol (Rector de la Parròquia de Sant Creu - President honorari), D. Antoni Bennàssar (President), D. Miquel Balaguer (Tresorer), D. Mateu Moragues (Secretari), D. Bartomeu Ginard (Vicesecretari) i vocals a Mn. Pere Baptista Nadal (Custodi de l’Església de El Terreno), D. Jaume Vidal, D. Gabriel Già, D. Matíes Sans, D. Francesc Pinya, D. Francesc Munar i a D. Eusebi Ferrer. Anomenat D. Bartomeu Ferrà com a Director de les obres. S'assenyalà el 7 d’Octubre la primera sessió d'aquesta junta on el mestre d'obres exposà el seu projecte: traslladar l’Altar des de l’entrada –un cop perllongada l’església– i construir-hi una capella fonda destinada a la reserva del Santíssim i aprofitar l’espai restant de l’inclinació del terreny per a construir-hi una cripta davall el presbiteri, donar a l’església forma de creuer acabada en cúpula central, aixecar parets al presbiteri i l’espai restant des del mateix fins al Carrer de la Salut destinar-ho a un habitacle pel prevere Custodi; al mateix temps, obrir dues portes laterals a les quals s’accediria mitjançant rampes. El cost seria elevat als cinc mil (5.000) duros. El 7 d’Octubre s’aprovà per unanimitat el projecte de Ferrà i s’acordà col·locar els fons en la societat Canvi Mallorquí. La part certa és que aquest macroprojecte no s’arribà a realitzar per la prohibició del Senyor Bisbe .
El 21 d’Agost de 1.893 es comunicà al Bisbe, Mons. Jacint Maria Cervera i Cervera que la volta es trobava cruïllada, problema solucionat pel Custodi Mn. Josep Medinas col·locant dos tirants de ferro sobre l’arc del presbiteri per a que subjectessin l’edifici impedint-ne el seu esbucament; el 1894 es construí un cor a l’últim tram de l’església –esbucat al 1.926 per ampliar el temple–. El 1.897 Mn. Medinas al·legà que durant el seu custodi s’acabà el tram de les dues voltes que quedaren sense cobrir damunt el presbiteri segons diu la placa sobre l’arc del mateix presbiteri. Es construí un cambril per a la Mare de Déu de la Salut a l’Altar amb dues escales que varen ser reformades també l'any 1.902.
L’Església fou declarada Vicaria In Capite per Mons. Jacint Maria Cervera i Cervera, Bisbe de Mallorca. Passà a dependre de la Parròquia de Santa Creu; mes tard de la Parròquia de l’Immaculada Concepció de Sant Magí i per últim a la Parròquia de la Transfiguració del Senyor de Gènova. Al 1.897 es construí una casa-vicaria que es dugué a terme en temps del Vicari Mn. Serra, ja que els anteriors custodis i vicaris habitaven a cases devora l’església.
Durant l’any 1.898, essent Vicari Mn. Serra, es comprà un terreny annex al temple i fou pagat per alguns veïnats en forma de préstec –aquest terreny el comprà D. Josep Villalonga a S.M. el Rei i fou venut el 25 de Desembre de 1865 a D. Nadal Cirer i Servera amb una extensió de vint-i-una àrees amb seixanta-una centiàrees (21,61) i deu centímetres de dit terreny amb escriptura lliurada davant el notari D. Gaietà Socíes on el senyor Cirer vengué al notari D. Jaume Tomàs i Bover i, que aquest vengué posteriorment a D. Gregori Guasp a nom de l’església lliurada pel notari D. Josep Socíes el 9 de Març– que llinda pel sud amb l’església, per l’est amb el camí de la Bonanova (actual Robert Graves) i per l’oest amb el carrer de la Salut.
La petita església fou erigida Vicaria, anomenant Vicari a Mn. Gaspar Vidal i Vidal, dotant-la així de la pica baptismal, estrenada per la nena Carolina Arozarena.
Iniciat ja el s. XX, el 1.902, es construí una espadanya-campanar i es costejà popularment la campana major –encara es conserva la inscripció: Fué costeada por suscripción–, arreglada també per a contenir-hi tres campanes en total. A més es reformaren les escales d’accés al cambril de la Mare de Déu ajustant-les al retaule. D. Nicolau Cotoner regalà la campana mitjana de bronze. El 17 de Maig es construí una font al terreny annex comprat transformat en hort, una paret que acordona el solar separant-la del veïnat a més de col·locar la canal a les teulades. El cost de dites reformes s’elevà a unes mil cent cinquanta-nou amb seixanta-vuit (1.159,68) pessetes que s’obtingueren per subscripció.
El dia 7 de Febrer de 1.904 s’instal·laren a la barriada les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül.
Entorn el 10 de Juny de 1.921 s'edita el primer full parroquial Me llamo la Salud amb motiu de la celebració del cinquantenari de l’església; també s'informa dels horaris de les celebracions dominicals: 7:30, 9:30 (Missa Major) i a les 11:30.
L'any 1.923 es comprà la casa-vicaria situada damunt de l’antiga sagristia i que actualment es utilitzada com a dependència del mateix temple. Davant el notari D. Mateu Jaume, el Senyor Bisbe Mons. Pere-Joan Campins i Barceló comprà a Mn. Francesc Fluixà i Alemany, a Mn. Gabriel Muntaner i Serra marmessors de D. Ildefons Rullan, una casa amb jardí a la part anterior i posterior de quatre àrees i setze centiàrees (4,06) d’extensió per a destinar-la a vicaria.
Front la necessitat de bancs nous, a mitjans de 1.925, el Vicari Mn. Llorenç Parera i Galmés ho anuncià i als quinze dies es reuní lo suficient per a setze bancs nous. Es començà la major obra del temple mai vista –afegiment de dos trams més, construcció de quatre capelles, façana i cor; transformació de la plaça en escala de doble volta– beneint-les el 8 de Setembre del 1.927 Mons. Gabriel Llompart i Jaume, Bisbe de Mallorca. Una anècdota a destacar es de quan es pintava el temple, un obrer D. Joan Gómez, qui feia feina de picapedrer, caigué de la cornisa sense produir-se el menor dany encara que va deixar dos bancs completament destruïts. El cost d’aquestes obres fou de quaranta-vuit mil set-centes quaranta-cinc (48.745) pessetes; per a pagar-ho s’obrí una subscripció on s’acumularen unes trenta-sis mil quatre-centes set amb trenta-una (36.407,31) pessetes a més de dues tómboles i rifes entre el 1.928, unes cinc mil vuit-centes vuitanta-dues (5.882) pessetes) i el 1.929, unes tres mil dues-centes setanta-dues amb noranta (3.272,90) pessetes. Entre tómboles, subscripcions i rifes, parlem d’uns quaranta-cinc mil cinc-centes seixanta-dues amb vint-i-una (45.562,21) pessetes. Després d’aquestes obres es realitzaren altres sense cap importància com el desmunt de l’hort i una porta a la sagristia per una quantitat de dues mil (2.000) pessetes.
A la dècada dels 1930, es construí la casa rectoral situada al carrer de la Salut nº 63 amb l’ajuda de Dna. Catalina Miró que donà cinc-centes (500) pessetes.
Text: Francesc d'Assís Mestre Cárceles
Imatges:
- Dibuix de l’església abans de les obres de 1.930.
- Esborrany que feu el Primer Rector d’El Terreno Mn. Llorenç Parera i Galmés de la reforma impulsada per ell durant el primer terç del s. XX –concretament entre 1.925 i 1.927– afegiment de dos trams més, construcció de quatre capelles, façana i cor; transformació de la plaça en escala de doble volta. A més de totes aquestes reformes, també havia projectat un petit sortidor al primer tram de l’escalinata, un frontis barroc pel portal major, una imatge a escala de marés de la Mare de Déu de la Salut col·locada al damunt del frontis de la façana i una monumental Torre-campanar a la part posterior del temple que no s’arribà a realitzar.
- Construcció de l’actual façana.