Padró 1818


El Terreno
Llorenç Morell Vicens de 29 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 2
Francisca Mir Pujol de 34 años, de estado casada con hijos y profesión --.
Llorenç Morell Mir de 3 años, de estado soltero y profesión --.
Maria Josepa Morell Mir de 3 años, de estado soltera y profesión --.


Aquesta família la trobam per primera vegada domiciliada en El Terreno en el llistat per a l'exercit del 1816 (AMP LN_2097-2) formada pel matrimoni de Llorenç Morell, milicià, Francisca Mir i el seu fill Llorenç.
En el cens del 1818 en la possessió d'El Terreno està formada pel matrimoni d'en Llorenç Morell Vicens, natural de Sóller, on va néixer entre els anys 1789 i 1793 (les edats que mostren els censos no coincideixen), amb na Francisca Mir Pujol que nasqué a Andratx entorn l'any 1783.
El matrimoni es degué celebrar abans de l'any 1815 que és quan tenim la primera data d'una de les seves filles, na Maria Josepa, que és la primera que tenim registrada i qui va morir als 11 anys com podem veure en el seu registre d'enterrament.
Succesivament nasqueren en Llorenç (1815) qui va morir molt nin, na Margalida (1819) qui va morir, ja de casada, als 22 anys, en Bartomeu (1818), na Francisca (1824), na Catalina, un altre Llorenç (1827-1828) i novament un Llorenç (1830).
Encara que en els censos apareix amb la professió de jornalero, el pare s'autotitula conductor com podem veure en l'anunci que va insertar en el Diario Balear en 1834, publicitant-ne unes casetes de bany que havia instal·lades. El conductor en aquella època era l'arrendatari d'una possessió.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 145



Can Roses
Jaume Bauzà de 26 años, de estado casado sin hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 1


Apareix en el padró de 1820 en el mateix punt.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf



Aigo Dolça
Joan Cabrer de 55 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 1
Joan Cabrer Mercant de 16 años, de estado soltero y profesión jornalero.
Bernardí Cabrer de 14 años, de estado soltero y profesión jornalero.


Aquesta família ja apareix en el padró de 1813, com arrendadora del predi de S'Aigua Dolça. Consta com una família amb 4 fills. El major, Sebastià, nascut el 1791, tenia l'ofici de mariner i estava ausent. Apart de la mare també devia haver-hi una filla ja que consten dues dones. Com que no apareixen els noms en aquest padró, no tenim segurs els noms de la dóna ni el de la filla
En el padró de 1815 tornen a aparéixer a la mateixa possessió i el pare amb l'ofici de majoral. Consten 4 fills, però una única dóna. Per tant, la filla o bé havia mort o bé ja estava casada.
En 1820, tornen aparèixer, amb la única referència al pare, en la mateixa possessió de Aigua Dolça, igual que en 1824.
En 1830 ja no apareixen. Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 146



Can Morey
Joan Roca Vich de 48 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 4
Francisca Mas Calafat de 31 años, de estado casada y profesión --.
Josep Roca Mas de 14 años, de estado soltero y profesión jornalero.
Maria Josepa Morell Mir de 3 años, de estado soltera y profesión --.


Donada la repetició freqüent de noms, tenim dubtes que es correspongui exactament a aquesta persona, però suposam que es refereix a Joan Roca Vich (1776-1827).
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 146



Can Rovellat
Gabriel Pujol de 40 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 4
Catalina Frau de 29 años, de estado casada y profesión --.
Margalida Pujol Frau de 12 años, de estado soltera y profesión --.
Mateu Pujol Frau de 10 años, de estado soltero y profesión --.
Miquel Pujol Frau de 7 años, de estado soltero y profesión --.


Pensam que es podria tractar de la família formada pel matrimoni entre Gabriel Pujol i Catalina Frau.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 146



El salt des ca
Magí Bestard de 74 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 2
Joana Mieras de 74 años, de estado casada y profesión --.
Bartomeu Bestard Mieras de 17 años, de estado soltero y profesión jornalero.


Aquesta família estava formada pel matrimoni entre Magí Bestard i Joana Mieras. D'aquesta darrera no coneixem la seva edat, i li suposam la mateixa que a Magí. Ja apareixen en la pàgina 316 del llibre Antologia de textos de les Illes Balears. Volum II, Segles XVII-XVIII, domiciliats en Son Soler. En aquesta relació no consta l'edat d'aquesta parella i la que podem deduir d'altres padrons ens sembla un poc excessiva.
En aquesta data, segurament devien conviure amb ells el seu fill, Gaspar, nascut entorn l'any 1783 i la seva filla Magdalena, nascuda entorn 1790.
Entorn l'any 1801 va néixer el seu fill Bartomeu.
Precisament del matrimoni de la filla amb Miquel Abraham Espases, el 16 d'octubre de 1809 va néixer el seu nét, Miquel Abraham Bestard qui morí abans de 1815.
Del matrimoni de Gaspar amb Miquela Alemany Terrades, nasqué altre nét, Magí Bestard Alemany.
En 1813, aquesta família apareix en Es salt d'es ca i, en el cas del pare, Magí, com el fill, Bartomeu, amb l'ofici de pastors. La mateixa situació es dona en el padró de 1815
En 1818, apareix el matrimoni i el fill Bartomeu, en el mateix domicili del Salt d'es ca, amb l'ofici de bracers. El padró ens indica que encara hi ha una segona dóna que no hem pogut identificar.
En 1820 ja no apareixen ni Magí ni Joana, però si Bartomeu.
En 1824 no apareix cap dels tres.
En 1830, amb l'ofici de bracer i domiciliat a Son Llagosta torna aparèixer Bartomeu Bestard, ja casat i amb fills.
La imatge que acompanya el text correspon a la zona d'Es salt des ca entorn l'any 1940.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 146



Can Bosa
Josep Tomàs Vich de 43 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 3
Maria Massot de 38 años, de estado casada y profesión --.
Gabriel Tomàs Massot de 7 años, de estado soltero y profesión --.
Mateu Tomàs Massot de 3 años, de estado soltero y profesión --.



El 20 d'abril de 1850, el diari El genio de la libertad publicava l'anunci de la imatge.
Font: Biblioteca Virtual de prensa histórica
Aquesta família està formada pel matrimoni de Josep Tomàs Vich i Maria Massot.
Josep Tomàs ja apareix en 1794, en el llibre Antologia de textos de les Illes Balears. Volum II, Segles XVII-XVIII en la pàgina 316, domiciliat, amb els seus pares en la Casa de Gabriel Tomàs.
En 1813 ja apareix la família, domiciliada en Can Bosa i amb dos fills. D'aquests, la major, Antònia Tomàs Massot havia nascut entorn l'any 1806, de la qual cosa, deduïm que el matrimoni es celebrà als voltants de l'any 1805. També havia nascut ja el seu fill Gabriel. L'ofici que assenyala aquest padró és el de bracer.
L'any 1815 torna aparéixer la família, en el mateix domicili i el mateix ofici del pare i ja havia nascut el seu fill Mateu.
Posteriorment al padró que estam analitzant, apareix, en el mateix lloc de Can Bosa, els anys 1820 i 1824 en el quals tan sols apareixen el caps de família que ocupa cada una de les cases.
En els padrons més complets de 1830 i 1831 torna aparéixer la família completa i amb l'ofici de bracer. En aquest cas, la denominació del seu habitatge és Can Josep Bosa. Així doncs, podem pensar que Bosa és el malnom de la família. Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 146



Son Vallori
Pere Miquel Espases Roca de 30 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 2
Antònia Salvà Tomàs de 30 años, de estado casada y profesión --.
Jaume Espases Salvà de 8 años, de estado soltero y profesión .
Francisca Espases Salvà de 6 años, de estado soltera y profesión .
Pere Josep Espases Salvà de 3 años, de estado soltero y profesión .


El matrimoni format per Pere Miquel Espases Roca i Antònia Salvà Tomàs, segons el llibre de matrimonis de Santa Creu I46 M15, es va celebrar el dia primer de febrer de 1807. En el document no apareix l'edat dels contraients, per la qual cosa no ens consta l'edat d'ella que apareix al final del llistat de la família.
Aquesta família ja apareix ubicada en Can Salí en el padró de 1813. La professió de Pere Miquel Espases era la de bracer.
En 1815, amb la mateixa professió, apareixen en Son Coll.
A partir de 1818 tenim moltes dubtes de la seva ubicació.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 146



Son Llagosta
Joan Simó de 40 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 2
Francesc Simó de 14 años, de estado soltero y profesión .
Benet Simó de 10 años, de estado soltero y profesión .
Joan Simó de 6 años, de estado soltero y profesión .


Aquesta família ja apareix en 1813 en Can Vey i, en 1815 i 1818, en Son Llagosta
No hem trobat encara cap referència als components femenins.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 146



Son Llagosta
Antoni Ballester Calafell de 54 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 3
Catalina Vives Frau de 45 años, de estado casada y profesión --.
Pere Joan Ballester Vives de 17 años, de estado soltero y profesión jornalero.


En 1813 ja apareix en Son Llagosta aquesta família i consta que en la unitat familiar hi havia tres fills. No hem pogut determinar el nom de les dues filles que manquen.
En 1815 no apareix aquesta família.
Els trobam novament en 1820, en Son Llagosta, en 1824 en Ca na Paula i novament en 1830, sense fills en la unitat familiar, en Son Llagosta i amb l'ofici de bracer.
En 1831, els pares, sense expressió de l'ofici, apareixen domiciliats en Can Toni Llagosta.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 146



Son Llagosta
Joan Vich Salvà de 60 años, de estado casado sin hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 1
Catalina Palmer de 0 años, de estado casada y profesión --.


Tenim notícia del nom de la dóna pel registre d'enterrament de Joan Vich en 1836.
En 1813 apareix, com a bracer, en Son Llagosta i consta que té una filla.
En 1815, amb l'ofici de pastor apareix a Can Ceba i consten 4 dones en la unitat familiar que no hem pogut localitzar.
Sense poder assegurar que sigui el mateix, apareix en 1820 en Son Llagosta i en 1824 en Son Llagosta.
Ja com vidu apareix convivint amb els seus fills, Antoni i Joan, a Can Ceba amb l'ofici de bracer
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 146



Son Llagosta
Lluis Palmer Carbonell de 36 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 4
Francisca Ballester de 43 años, de estado casada y profesión --.
Lluis Palmer Ballester de 13 años, de estado soltero y profesión .
Joana Maria Palmer Ballester de 12 años, de estado soltera y profesión --.
Pere Joan Palmer Ballester de 10 años, de estado soltero y profesión .
Montserrat Palmer Ballester de 0 años, de estado soltera y profesión --.


Nascut entorn l'any 1776, Lluis Palmer Carbonell, al padró de 1813, apareix amb l'ofici de bracer, casat i amb 4 fills, domiciliat a Son Llagosta.
En 1815 també resideix a Son Llagosta. En el padró de 1818 que ens ocupa apareix novament a Son Llagosta i consten en la unitat familiar 4 dones. Hem pogut localitzar la seva esposa i dues filles i no sabem si la que manca és una altra filla o la mare o la sogra de Lluis Palmer.
En 1820 apareix també en Son Llagosta i en 1824 domiciliat a Can Lluis Palmer. Hem de tenir en compte que la parcel·lació de Son Llagosta donà orígen a Génova i pot ser per aquest motiu el canvi de denominació.
El 1830 tornen aparéixer sota la denominació de Son Llagosta i amb tots els membres de la unitat familiar d'aquell moment relacionats amb la seva edat, encara que l'edat d'aquests padrons mereix sempre posar-se en dubte i tan sols pot servir com una aproximació.
En 1831, la família torna a aparéixer domiciliada a Can Lluis i el cap de família i dos dels seus fills amb l'ofici de pastors.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 146



Can Maniu
Gabriel Salvà Tomàs de 25 años, de estado casado con hijos y profesión pastor. Mujeres que constan en la unidad familiar : 2
Margalida Palmer de 23 años, de estado casada y profesión --.
Pere Josep Salvà Palmer de 2 años, de estado soltero y profesión --.


El matrimoni es degué produir entre 1813 i 1814 ja que en el padró de 1813, ell apareix en la unitat familiar dels seus pares Pere Josep Salvà i Joana Tomàs. Ja apareix amb l'ofici de pastor
En el padró de 1815 ja apareix casat amb Margalida Palmer i sense fills i domiciliat a Can Maniu amb l'ofici de pastor. Pensam que ella pot ésser Margalida Palmer Frau, encara que no estan segurs del segon llinatge
En el padró de 1818 apareixen dues dones en la unitat familiar. Si fos cert que el segon llinatge és Frau, pensam que la segona dóna podria ésser la mare d'ella, Joana Frau, que havia quedat vídua poc abans.
En 1820 apareix domiciliat en Es Caragol i novament en Can Maniu en 1824.
En 1830, apareix com a bracer a Can Maniu i en aquest padró conviveix amb Joana Frau que deduim és la mare de Margalida Palmer.
En 1831 torna aparéixer a la mateixa adreça i novament amb l'ofici de pastor.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 146



Can Maniu
Joana Tomàs de 40 años, de estado viuda con hijos y profesión --. Mujeres que constan en la unidad familiar : 1
Josep Salvà Tomàs de 18 años, de estado soltero y profesión jornalero.
Joan Salvà Tomàs de 6 años, de estado soltero y profesión jornalero.


Joana Tomàs degué quedar vídua de Pere Josep Salvà el mateix any 1813 en què apareix domiciliada a Can Maniu, casada i amb dos fills, el major Gabriel, que hem vist en l'anterior família.
En 1815 apareix a Can Maniu ja com a vídua i amb dos fills, el petit de tres anys, Joan, que no degué conéixer son pare.
L'any 1824 apareix domiciliada a Herrería
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 146



Ca s´Esquerrà
Bartomeu Massot de 60 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 1
Miquel Massot Tomàs de 10 años, de estado soltero y profesión --.


Aquesta família, de la qual encara no hem pogut esbrinar el nom de la mare, ja apareix en 1813 domiciliada en Can Cabrit i, en 1815, en Can Carrió.
En 1820 apareix en Es Caragol.
En 1830, apareix el fill, Miquel, ja casat en Ca s'Esquerrà.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 146



Massarró
Gabriel Dols Nadal de 28 años, de estado soltero y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 1
Aïna Dols Nadal de 43 años, de estado soltera y profesión --.


Fills de Gabriel Dols i de Catalina Nadal, aquests dos germans van conviure tota la seva vida i van romandre fadrins fins a la seva mort
La família ja apareix en la pàgina 316 del llibre Antologia de textos de les Illes Balears. Volum II, Segles XVII-XVIII, domiciliats en Son Tous. En aquesta relació el pare figura com ausente i la mare apareix amb el llinatge Palmer
En 1813 els dos germans, sense els pares, apareixen a Massarró i ell amb l'ofici de missatge.
En 1815 apareix el pare, vidu i amb l'ofici de bracer, com el fill i domiciliats a Massarró.
En el cens per a l'exèrcit de 1816, apareixen el pare i els dos fills en Massarró.
En 1818 únicament apareixen els dos germans en la mateixa possessió de Massarró. L'edat de na Joana Aïna deu estar equivocada o mal transcrita.
No apareix cap en 1820, però novament apareix Gabriel en 1824 en el padró que constitueix una relació de propietaris o llogaters de cases i novament en Massarró.
En 1830, els dos germans apareixen domiciliats a Cas Mestre i Gabriel amb l'ofici de bracer.
En 1831 apareixen com a casats, la qual cosa pensam que és una errada, domiciliats a Ca s'Esporlerí i amb l'ofici de pescador.
Font:Miralles i Montserrat, Joan.- Antologia de textos de les Illes Balears. Volum II, Segles XVII-XVIII pàgina 317
Font:Exercit_1816_LN_2097-2.pdf pàgina 83
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 146



El Retiro
Josep Arrom de 32 años, de estado casado sin hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 1


Gaspar Melchor de Jovellanos ja fa referència a aquesta possessió en la descripció que fa des de la seva estada, presoner, en el Castell de Bellver:
En las laderas y altura del otro lado de esta cañada (es refereix al torrent del Mal Pas) se ven los graciosos predios del Retiro, son Vich, son Gual y Sacova, cuyos términos son mejor conocidos por el general y mas digno nombre de la Bonanova.
En la imatge podem veure les cases d'El Retiro, en 2017, abans de la intervenció de l'Ajuntament que és l'actual propietari.
Josep Arrom apareix per primera vegada en aquest cens de 1818 i tan sols ho torna a fer, domiciliat a Ca sa marquesa, en 1820
Amb posterioritat apareix un Joan Arrom, però que sembla sigui de llinatge Rom.
Encara no hem pogut esbrinar si es tracta de la mateixa persona, si el llinatge és Rom o Arrom i, en qualsevol cas, el nom de la dóna que figura en la mateixa unitat familiar.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 147



Son Bossa
Mateu Massot Roca de 30 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 2
Maria Ferragut Tous de 27 años, de estado casada y profesión --.
Isabel Massot Ferragut de 3 años, de estado y profesión --.


Ja en 1813 apareix el matrimoni format per Mateu i Maria en Massarró, amb la professió de missatge i amb una filla, de la qual no ens consta el nom.
En 1815, amb l'ofici de bracer apareixen a Massarró i amb una filla nascuda entorn aquest mateix any i de nom Isabel. Si fos així, la filla que consta en 1813 també hauria haver estat Isabel, segons el costum ja que la mare d'ell tenia aquest nom, i hauria mort de molt nina. Però tot això és una hipòtesi ja que també es podria referir a la mateixa i haver-hi un desfassament d'edats, la qual cosa també és molt probable.
En 1820 apareix a Can Bossa i en 1824 a Can Frau.
En 1830 i 1831 tornen aparéixer a Massarró.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 147



Son Bono
Bartomeu Suau Cladera de 42 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 4
Catalina Planas de 40 años, de estado casada y profesión .



El 28 de juliol de 1911, Rafal de Ysasi Eansome realitzava aquest dibuix que es conserva en el Museu de Mallorca. Està digitalitzat en la pàgina de la Red Digital de Colecciones de Museos de España. Consisteix en una vista des de Son Bono on apareixen identificats Can Frau, Can Seba, Calamayor, Es Pujet, Allebas, Cala Figuera, Can Vell i el camí a Genova.
Segons el document que aporta el llibre Antologia de textos de les Illes Balears. Volum II, Segles XVII-XVIII, Bartomeu Suau Cladera, fill de Bartomeu Suau i Catalina Cladera, ja apareix en 1794, amb 17 anys, domiciliat a Cala Major.
Malgrat la família apareix en 1815, ell no ho torna a fer fins el padró de 1818 on consta, com podem veure, com a bracer de Son Bono, casat i amb tres filles. No hem pogut identificar encara cap d'elles.
En 1820 i 1824 continua apareixent a Son Bono.
En 1830 i en 1831, torna aparéixer la parella a Son Bono, però ja sense cap fill ni filla. Malgrat l'ocupació que consta és la de bracer, pensam que possiblement fos l'arrendatari, possiblement sense ningú al seu càrrec.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 147



Son Berga
Bartomeu Suau de 65 años, de estado casado sin hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 1
Antònia Arrom Ballester de 62 años, de estado casada y profesión --.


La família de Bartomeu Planas i Catalina Cladera, padres de l'anterior, apareix com ja hem comentat en el llibre Antologia de textos de les Illes Balears. Volum II, Segles XVII-XVIII en 1794, domiciliats en Cala Major.
En 1815 apareixen en Son Berga de don Francisco Zagranada i en la unitat familiar consten dues dones. Pensam que Bartomeu s'havia tornat casar i ara la seva esposa era Antònia Arrom i la filla era Catalina Suau Arrom
En 1818 apareixen, ja sense la filla, en la mateixa possessió i, si en 1815 apareixia com a majoral, ara la seva professió consta com a bracer.
En 1820 apareix a Can Estella i en 1824 a Can Vey.
En 1830 i 1831 apareixen convivint a la família formada per la seva filla a Son Ferrer.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 147



Son Orriol
Jordi Palmer Carbonell de 50 años, de estado casado con hijos y profesión pastor. Mujeres que constan en la unidad familiar : 2
Magdalena Carbonell de 48 años, de estado casada y profesión --.
Lluis Palmer Carbonell de 20 años, de estado soltero y profesión pastor.
Damià Palmer Carbonell de 14 años, de estado soltero y profesión pastor.
Jordi Palmer Carbonell de 12 años, de estado soltero y profesión pastor.
Francisca Palmer Carbonell de 10 años, de estado soltera y profesión --.


La parella formada per Jordi Palmer Carbonell i Magdalena Carbonell ja apareix en el llibre Antologia de textos de les Illes Balears. Volum II, Segles XVII-XVIII en 1794, domiciliats en Son Matet.
En 1813 apareix domiciliat a Can Lluis amb 5 fills, dels quals tenim localitzats quatre.
En 1815 la família apareix en Can Jordi Luis i estan relacionats tres fills, Lluis, Jordi i 1 de menor edat. Damià, qui apareix en 1813 i novament en 1818, no apareix en aquest padró.
En les relacions de 1820 apareix en Es Caragol i en 1824 novament a Can Jordi Luis.
En 1830, amb l'ofici de pastor, apareixen a Es Caragol el matrimoni i dos fills fadrins, Damià i Francisca.
En 1831 apareix el matrimoni i el seu fill Damià, ja casat amb Magdalena Perelló.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 147



Son Orriol
Magí Juan Roca de 30 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 2
Joana Maria Roca de 60 años, de estado viuda con hijos y profesión --.
Margalida Calafell de 23 años, de estado casada y profesión --.
Antònia Juan Calafell de 2 años, de estado soltera y profesión --.


Magí Juan Roca ja apareix en 1815 amb l'ofici de bracer, casat sense fills, domiciliat en Can Morey, juntament amb la seva esposa, Margalida Calafell.
En el cens per a l'exèrcit de 1816 (AMP FP LN 2097-2), apareix domiciliat a Son Fornaris, amb la seva dóna i una filla, Antònia. Precissament, el nom de la filla ens fa sospitar que tinguem alguna confusió amb aquesta família ja que si era la primera filla hauria d'haver estat Joana Maria.
En el cens de 1818, conviu amb la seva mare, vídua.

Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 147



Son Bono
Joan Vives de 53 años, de estado casado con hijos y profesión conrador. Mujeres que constan en la unidad familiar : 1
Margalida Juan de 52 años, de estado casada y profesión --.
Magí Vives Juan de 13 años, de estado soltero y profesión conrador.
Antoni Vives Juan de 12 años, de estado soltero y profesión conrador.
Joan Vives Juan de 8 años, de estado soltero y profesión .
Jaume Vives Juan de 6 años, de estado soltero y profesión .


Aquesta família apareix per primera vegada en els cens per a l'exèrcit del 1816 com a propietari.
En aquest cens de 1818, Joan Vives apareix com a conrador i falten el seu fill, Miquel, en en 1816 constava amb tres anys i la filla, Joana Maria, que s'havia casada.
Amb posterioritat, Joan Vives apareix en el llistat de 1824 en Son Bujosa, però no en el de 1820.
En 1830 la família apareix novament com a propietaris de Son Bono, però ara casat amb Catalina Salvà, la qual cosa ens fa pensar en dos matrimonis de Joan Vives.
En 1831 apareix a Son Bujosa i amb l'ofici de conrador.
Font:Exercit_1816_LN_2097-2.pdf pàgina 83
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 147



Son Bono
Sebastià Brunet Muntaner de 43 años, de estado casado sin hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 1
Antònia Verdera de 43 años, de estado casada y profesión --.


Sebastià Brunet, natural de Bunyola segons el llibre d'enterraments, ja apareix en 1813, amb l'ofici de bracer, en una casa al costat de Son Bujosa. Era vidu de Margalida Vives i amb una filla.
En 1815 ja s'havia tornat casar, ara amb n'Antònia Verdera, possiblement també vídua d'un matrimoni anterior amb Jaume Montserrat, i apareix com a bracer de Son Bono. Encara convivia el matrimoni amb la filla de l'anterior matrimoni.
En els llistats de 1820 i 1824 continua apareguent a Son Bujosa.
En 1830 apareixen a Can Brunet, convivint amb la família de Jaume Montserrat Verdera, fill de n'Antònia Verdera i en 1831, novament tot sols, domiciliats a Son Bujosa.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 147



Son Bono
Llorenç Alemany Canyelles de 40 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 1
Catalina Vives Massot de 38 años, de estado casada y profesión --.
Gabriel Alemany Vives de 10 años, de estado soltero y profesión --.
Antoni Alemany Vives de 6 años, de estado soltero y profesión --.


Llorenç Alemany Canyelles, natural de La Vileta, segons el llibre d'enterraments, ja apareix com a bracer en 1813, casat amb na Catalina Vives Massot, natural de la Bonanova, i amb els dos fills, Gabriel i Antoni, amb 6 i 3 anys d'edat respectivament i domiciliat a Can Llorenç.
En 1815 apareixen, amb la mateixa composició familiar i el mateix ofici a Son Llagosta
Després del padrò de 1818, apareix en la relació de 1820 domiciliat en Ca na Bona i en 1824 en can Llorenç de na Bona. Totes aquestes no pensam que siguin diferents ubicacions sinó, més aviat, distintes denominacions.
En 1830 ja no apareix amb ells en Gabriel qui havia mort en 1828, i tan sols apareix el matrimoni i el seu fill Antoni en Ca na Bona.
La mateixa situació es dona en 1831, però ara novament amb la denominació de Can Llorenç i l'ofici, tan del pare com el del fill, passa a ser conrador en comptes de bracer.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 147



Can Frau
Rafel Frau Vives de 40 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 1
Joana Verdera Reynés de 30 años, de estado casada y profesión --.
Miquel Frau Verdera de 4 años, de estado soltero y profesión --.


La família composta per Rafel Frau i Joana Verdera apareix ja en 1813, amb l'ofici de pastor i domiciliada a Can Frau. Precisament aquest any, el 11 d'octubre neixia el seu fill Miquel.
En 1815, tots tres apareixen a Es Caragol, amb l'ofici de bracer.
En la relació de 1820, Rafel Frau apareix a Es Caragol i, en la del 1824, apareix domiciliat a Can Rafel Frau.
En 1830, amb l'ofici de pastor, apareixen al Carrer del Sol i en 1831, amb el mateix ofici, a Can Rafel Frau.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 147



Can Frau
Miquel Abraham Espases de 42 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 2
Magdalena Bestard Mieras de 28 años, de estado casada y profesión --.
Maciana Abraham Bestard de 5 años, de estado soltera y profesión --.
Miquel Abraham Bestard de 3 años, de estado soltero y profesión --.
Magí Abraham Bestard de 1 años, de estado soltero y profesión --.


Ja en 1794, segons el document aportat en el llibre Antologia de textos de les Illes Balears: Segles XVII-XVIII, apareix Miquel Abraham Espases, fadrí, domiciliat en Can Frau amb els seus pares, Miquel i Maciana.
Ja casat amb Magdalena Bestard Mieras, i amb dos fills, Miquel i Mariana (o Maciana), apareix en 1813 amb l'ofici de pastor i també en Can Frau.
En 1815, la família, amb els mateixos components, apareix domiciliada a Cal senyor Gabriel. En aquesta ocasió, Miquel Abraham consta amb l'ofici de bracer.
En 1818, com podem veure, la família ha augmentat amb un membre, Magí.
En les relacions de 1820 i 1824, Miquel Abraham apareix domiciliat a Can Frau.
Amb un nou fill, Pere Joan, la família apareix domiciliada a Can Cera en 1830 amb l'ofici de bracer.
En 1831, novament la denominació de l'habitatge és Can Frau i, a més de la família, conviu amb ells Bàrbara Bestard, vídua, que en el padró anterior ja apareix registrada a Massarró.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 147



Son Mateu
Antoni Roca Vich de 37 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 3
Catalina Verdera Reynés de 34 años, de estado casada y profesión --.
Margalida Roca Verdera de 10 años, de estado soltera y profesión --.
Joan Roca Verdera de 8 años, de estado soltero y profesión --.
Catalina Roca Verdera de 3 años, de estado soltera y profesión --.


La família formada per Antoni Roca i Catalina Verdera apareix en 1813 domiciliada en Son Matet, amb dos fills. L'ofici del pare és bracer.
En 1815, ja amb tres fills, dues al·lotes i un al·lot, continuen en Son Matet i amb el mateix ofici de bracer.
En el cens per a l'exèrcit (AMP FP LN_2097-2), la família apareix en Son Matet amb tres fills: Margalida, Joan i Catalina, de 7, 4 i 1 any respectivament.
La mateixa situació es dona en 1818.
En 1820 i 1824 no els hem localitzat ja que són llistats i hi ha un gran nombre d'Antoni Roca i cap d'ells en la ubicació de Son Matet.
En 1830 tornen aparèixer a Son Matet, amb el mateix ofici, però amb una filla més, Maria, i la mateixa situació trobam en 1831.
En 1838, en Son Matet, en el número 26, tornam a trobar Antoni Roca, amb 60 anys i la professió de bracer, amb la seva dóna, però ja únicament conviu amb ells la filla petita, Maria, amb 19 anys.
Font:Exercit_1816_LN_2097_2
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 147



Can Berenguer
Miquel Canyelles Espases de 48 años, de estado casado con hijos y profesión pastor. Mujeres que constan en la unidad familiar : 3
Aïna Roca de 47 años, de estado casada y profesión --.
Onofre Canyelles Roca de 17 años, de estado soltero y profesión pastor.
Aïna Canyelles Roca de 1 años, de estado soltera y profesión --.


Miquel Canyelles apareix ja en 1794, en Can Morey, en la mateixa unitat familiar que son pare, Onofre Canyelles. Si no estava ja casat poc li faltava, perquè la seva filla Francisca Aïna va néixer el 1797.
En 1813, ja trobam el matrimoni que consta amb 4 fills, domiciliat a can Berenguer. Consten 4 dones a la unitat familiar, però tan sols hem localitzat dues.
En 1815, amb l'ofici de pastor, continuen residint-hi a Can Berenguer i també consten quatre dones a la unitat familiar.
En el padró de 1818 ja no està la seva filla Francisca Aïna que s'havia casat a finals de 1816. Ens continua faltant per localitza una dóna de la unitat familiar.
En els llistats de 1820 i 1824, apareix domiciliat en Es Caragol i novament a Can Berenguer, respectivament.
En 1830 la família apareix ja amb tres membres: el matrimoni i la seva filla Aïna. El pare consta amb la professió de bracer i el domicili consta con Can Miquel Berenguer.
En 1831 s'afegeix novament a la unitat familiar el fill Onofre Canyelles Roca, ja casat i amb un fill.
Font:Exercit_1816_LN_2097-2.pdf pàgina 83
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 147



Can Tià
Antoni Porcel Ensenyat de 23 años, de estado casado con hijos y profesión pastor. Mujeres que constan en la unidad familiar : 3
Francisca Aïna Canyelles Roca de 21 años, de estado casada y profesión .
Jordi Porcel Canyelles de 1 años, de estado soltero y profesión .


Aquesta família es formà pel matrimoni de n'Antoni Porcel Ensenyat i na Francisca Aïna Canyelles Roca que es va celebrar a l'església de Santa Creu el día deu de novembre de 1816
En la unitat familiar consten tres dones però no hem pogut localitzar més que una.
En els llistats de 1820 i 1824, Antoni Porcel apareix successivament en Es Caragol i en Can Salas.
En 1830, la família apareix en Es Caragol, ell amb l'ofici de bracer, i amb quatre fills.
La mateixa situació es repeteix en 1831, però ara amb l'ofici de pastor i domiciliats a Can Salas.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 147



Son Abrines
Sebastià Nadal de 48 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 4
Antònia Moragues Moragues de 49 años, de estado casada y profesión --.
Maria Nadal Moragues de 15 años, de estado soltera y profesión --.
Antònia Nadal Moragues de 14 años, de estado soltera y profesión --.


En la que cent cinquanta anys més tard es convertiria en la residència-taller de Joan Miró, en 1813 vivia, en règim d'amediero, la família formada per Sebastià Nadal i Antònia Moragues, amb els seu cinc fills, Pere Joan, Maria, Antònia, Antoni i Sebastià.
No hem localitzat aquesta família, ni la casa, en el padró de 1815.
En 1818, amb l'ofici de bracer torna aparéixer en la mateixa ubicació. De les quatre dones que, segons aquest cens convivien en la casa, únicament hem pogut localitzar a tres.
En la relació de 1820, Sebastià Nadal apareix en Can Billon i novament en Son Abrines en 1824.
En el més complet padró de 1830, la família torna aparéixer en Son Abrines amb sis fills: Antònia, Pere Joan, Maria, Antoni, Sebastià i Catalina. L'ocupació del pare i la del fill major era la de bracer.
Ja sense el fill Antoni, en 1831 la família continua ocupant Son Abrines.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 147



Can Salí
Rafel Perelló Roca de 31 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 2
Joana Maria Porcel Ensenyat de 35 años, de estado casada y profesión --.
Montserrat Perelló Roca de 8 años, de estado soltera y profesión --.


La família de Rafel Perelló i Joana Maria Porcel apareix per primera vegada en aquest padró de 1818 en Can Salí i amb la professió de bracer.
En les relacions de 1820 i 1824, Rafel Perelló apareix en Cal senyor Biel.
En la mateixa ubicació de Cal senyor Biel, tenim la família, amb tres filles i l'ofici de bracer, tant en el padró de 1830 com en el del 1831.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 147



Son Tonet
Miquel Frau Colomar de 59 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 2
Magdalena Tous de 58 años, de estado casada y profesión --.
Mateu Frau Tous de 17 años, de estado soltero y profesión jornalero.
Onofre Frau Tous de 11 años, de estado soltero y profesión --.


La família formada per Miquel Frau i Magdalena Tous apareix en 1813 domiciliada a Son Tonet. Consten dues dones. però únicament hem pogut localitzar a Magdalena i els dos fills del matrimoni Mateu i Onofre.
En 1815 apareixen, amb la mateixa composició familiar a Es Caragol.
En 1818 encara apareixen dues dones. Tant el pare com el fill gran tenen l'ofici de bracer.
En les relacions de 1820 i 1824, Miquel Frau apareix a Son Tonet.
En 1830, també en Son Tonet, únicament conviu amb la família de Miquel i Magdalena el fill Onofre, ja que Mateu està casat amb Antònia Juaneda.
En 1831 Miquel i Onofre apreixen a Cas Garriguer, juntament amb la família de Francisca Espases.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 148



Son Matet
Mateu Alemany de 80 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 1
Margalida Alemany Alemany de 84 años, de estado casada y profesión --.
Gabriel Alemany Alemany de 30 años, de estado soltero y profesión jornalero.


Son Boter
L'any 2017, l'artista Feliu Renom dibuixava Son Boter, la possessió inclosa actualment en l'espai Miró.
En 1794, la família de Mateu i Margalida Alemany, naturals d'Andratx, amb el seu fill Gabriel Alemany Alemany, apareixen en aquesta possessió segons el document que aporta el llibre Antologia de textos de les Illes Balears. Volum II, Segles XVII-XVIII que ja hem citat en altres ocasions.
En 1813 apareixen en Son Llodrà; el pare amb l'ofici de bracer i el fill de missatge.
En 1815, apareixen els tres a Can Fornari. El pare i el fill amb l'ofici de bracers.
Veiem en aquest padró del 1818 que continuen els tres, ara a Son Matet.
En la relació de 1820, Mateu Alemany apareix novament a Son Matet, pero ja no apareix en 1824, ja que havia mort el 7 d'abril del 1821. Als 90 anys, segons el llibre d'enterraments, va morir Margalida el dia 21 de juny de 1824
El fill, degué tornar a Andratx ja que apareix com a resident en aquest poble en el registre de la seva defunció en el hospital general de Palma el primer d'abril de 1867 a l'edat de 80 anys. Consta com a casat però no apareix el nom de la seva dóna.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 148



Can Morey
Antelm Pujol de 30 años, de estado casado con hijos y profesión pastor. Mujeres que constan en la unidad familiar : 1
Antònia Roca de 27 años, de estado casada y profesión .
Antoni Pujol Roca de 3 años, de estado soltero y profesión .
Josep Pujol Roca de 1 años, de estado soltero y profesión .


Encara que hi ha un gran desfasament entre les edats en els padrons, ja trobam en 1813, també amb l'ofici de pastor i domiciliats en Son Toells, la família formada per Antelm Pujol i Antònia Roca.
No apareixen en 1815, però si que els trobam, ja amb dos fills en aquest padró de 1818.
Tampoc apareix en la relació del 1820, però sí en la del 1824 en Son Tonet.
En 1830, la parella, amb cinc fills apareixen a Massarró i amb l'ofici de bracer. En aquest cens, Antelm figura com natural d'Andratx. En 1831 figura com natural del Terme i amb sis fills.
En 1838 apareixen novament en Massarró, en la casa número 34, però la dóna ja havia mort, així com una de les filles.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 148



Can Vallori
Jaume Suau Cladera de 30 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 1
Maria Roca de 28 años, de estado casada y profesión --.
Bartomeu Suau Roca de 4 años, de estado soltero y profesión --.


Fill de Bartomeu Suau i Catalina Cladera, encara que no apareix explícitament, devia viure ja amb els seus pares en Cala Major en 1794
No apareix ni en 1813 ni en 1815 i en 1818 apareix en Can Vallori, casat amb Maria Roca i amb un fill, Bartomeu Suau Roca que pensam degué morir de nin.
En la relación de 1820 no apareix però en 1824 apareix domiciliat a Can Billon.
En 1830 apareix la família, amb cinc fills, a Son Tous i el pare amb l'ofici de bracer, igual que en 1831.
En 1838, la família, encapçalada per la mare, vídua des de l'any anterior, apareix en Can Billón. Convivia amb els sis fills de la família, Antònia Tomàs, possiblement la mare de Joana Maria Roca.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 148



Can Bossa
Joan Tomàs Vich de 66 años, de estado viudo con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 1
Antònia Tomàs Planas de 12 años, de estado soltera y profesión .
Gabriel Tomàs Planas de 10 años, de estado soltero y profesión .
Bartomeu Tomàs Planas de 8 años, de estado soltero y profesión .


En 1794, els pares de Joan Tomàs Vich, Gabriel i Antònia, apareixen censats en la casa de Gabriel Tomàs.
En el padró de 1813, apareix, ja vidu, amb la professió de bracer, domiciliat a Can Bossa. Tenia dos fills, Gabriel i Bartomeu, i dues filles, de les quals únicament hem pogut confirmar una, Antònia. L'altra filla possiblement degué morir entre 1813 i 1815 ja que en aquesta darrera data ja únicament consta una dóna en l'estructura familiar que continua en Can Bossa
Posteriorment al padró del 1818, Joan Tomàs apareix als llistats de 1820 i 1824, ubicat respectivament en Son Llagosta i en Can Bossa.
En el padró de 1830 apareix aquesta família en Can Joan Bossa amb la mateixa composició. El pare continua com bracer, Gabriel era mariner i Bartomeu, soldat de milícies.
Amb la diferència que el fill Bartomeu i la filla consten com a casats, l'estructura es manté en 1831.
Joan Tomàs Vich va morir en 1836.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 148



Son Sémola
Sebastià Ferrer de 27 años, de estado casado sin hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 1
Antònia Vives de 23 años, de estado casada y profesión --.



La imatge, datada entorn l'any 1918 i publicada per Toponimia de Mallorca correspon al llibre de 1928 Mallorca Houses and Gardens correspon a la possessió de Son Palerm. Al fons, a la dreta, es veuen les cases de Son Sémola.
En 1816, Sebastià Ferrer exercia de bracer a Son Bono, amb la seva dóna, Antònia Vives.
En 1818 el matrimoni ocupava Son Sémola, sense fills.
En el llistat de 1820 torna aparéixer Sebastià en la mateixa ubicació, però ja no apareix en 1824. En aquest llistat apareix ocupada per Jaume Tous.
En el padró de 1830, Antònia Vives, ja vídua, apareix domiciliada a Son Llagosta, amb tres fills, Isidre, Joan i Sebastià, de 12, 9 i 5 anys, respectivament.
En 1831, la família torna aparéixer a Son Llagosta.
En el padró de 1838, tornam a trobar aquesta família en el número 56 de Son Llagosta, però ja el segon fill, Joan, no apareix i el primer Isidre fa feina de bracer.
Font:Exercit_1816_LN_2097-2.pdf pàgina 83
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 148



Massarró
Jaume Montserrat Verdera de 28 años, de estado casado sin hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 1
Joana Maria Vives Juan de 20 años, de estado casada y profesión --.


La família formada per Jaume Montserrat i Joana Maria Vives apareix per primera vegada en aquest cens de 1818, domiciliats a Massarró i amb la professió de bracer. Ell era fill de Jaume Montserrat, qui havia mort abans de 1813, i d'Antònia Verdera, qui s'havia tornat casar amb Sebastià Brunet i que ja en 1815 apareix domiciliada a Son Bono.
Ja hem vist en aquest mateix padró de 1818 que la mare també apareix a Son Bono.
Jaume Montserrat apareix en el llistat de 1820 a Es Massarró i en el del 1824 a Son Bujosa.
En 1831, la família de Jaume i Joana Maria, amb els seus quatre fills, Antònia, Jaume, Joan i Margalida, convivien amb la mare d'ell i el seu padrastre en Can Brunet.
En 1831, la família continua ocupant Son Brunet, però la filla petita, Margalida, no apareix.
En 1838, la família apareix a Son Bujosa, novament amb Margalida i amb dos fills més, Antoni i Magí. A més conviu amb ells la mare de Jaume, novament vídua, Antònia Verdera.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 148



Massarró
Mateu Coll Bauzà de 30 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 2
Maria Palmer de 22 años, de estado casada y profesión --.
Antònia Coll Palmer de 0 años, de estado soltera y profesión --.


La família de Mateu Coll, bracer, sembla que nascut a Puigpunyent, i Maria Palmer, amb la seva filla Antònia apareix per primera vegada en aquest padró de 1818.
En 1820 apareix a Son Ferreret i en 1824 a S'Ermita.
En 1830, amb les seves filles Antònia, Magdalena, Maria, Isabel i Francisca apareixen a Porto Pi.
No hem trobat la família en 1831, però en 1838 tornen aparéixer a Can Vey, sense la seva filla Antònia, però amb un fill, Guillem, nascut en 1832.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 148



Can Estella
Joan Vich de 55 años, de estado viudo con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 1
Antoni Vich Palmer de 25 años, de estado soltero y profesión torrero.
Joan Vich Palmer de 17 años, de estado soltero y profesión jornalero.


Joan Vich, amb els seus fills, Antoni i Joan, ja consta com vidu i bracer, domiciliat a Can Estella en 1815
En el llistat de 1820, apareix en Can Abrines i posteriorment, ja en 1830, convivint amb el seu fill major, Antoni, i el petit, Joan, casat amb Joana Aïna Alemany, en Can Ceba. Per als tres consta l'ofici de bracer.
En 1831, convivu amb el fill gran, Antoni, ara d'ofici torrer, novament en Can Estella.
En 1838, apareixen els fills a Can Estella, però ja no el pare.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 148



Can Vilella
Pere Joan Perelló de 64 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 5
Montserrat Roca de 52 años, de estado casada y profesión --.
Maria Perelló Roca de 24 años, de estado soltera y profesión --.
Pere Joan Perelló Roca de 19 años, de estado soltero y profesión miliciano.
Miquel Perelló Roca de 19 años, de estado soltero y profesión jornalero.
Magdalena Perelló Roca de 14 años, de estado soltera y profesión --.
Catalina Perelló Roca de 12 años, de estado soltera y profesión --.
Montserrat Perelló Roca de 8 años, de estado soltera y profesión --.


En les notes que Joaquim Maria Bover en el volum 1 del seu llibre Diccionario histórico-geografico-estadístico de las Islas Baleares fa una petita descripció de Can Vilella:
"La otra casa de recreo llamada can Vilella por haber tomado este mombre del distinguido artista D Cristóbal Vilella pintor de S. M. á quien dió el monarca el terreno necesario para edificarla es la que conocemos hoy con la denominacion de son Callaret, por haberla comprado de los herederos del Sr. Vilella el Sr. D. Pedro Abri Descallar. De los Sucesores de este la ha adquirido nuestro apreciable amigo D. Pedro Felíu Perelló á quien rogamos encarecidamente que procure restituir á su propiedad el nombre primitivo que tanta dignidad le acarrea. Con él se conserva la memoria del infatigable mallorquin, que por su mérito y laboriosidad mereció tantas mercedes de los reyes de España. Véase lo que sobre D Cristóbal Vilella dice el Sr. Várgas Ponce, y lo que escribimos en nuestro Diccionario de escritores mallorquines pág 479."
Pere Joan Perelló i Montserrat Roca ja apareixen domiciliats al Corp Marí, en 1794. Possiblement amb ells ja vivien els seus fills Rafel, Joan i Maria.
L'any 1813, Pere Joan Perelló apareix com amediero en El Terreno amb la seva dóna i set fills:Rafel, Maria, Pere Joan, Miquel, Magdalena, Catalina i Montserrat.
No apareix en aquest llistat Joan.
La mateixa situació es dona en 1815, però en aquesta ocasió apareixen com a Bracers en El Terreno.
En la relació per l'exercit del 1816 (AMP LN_2097-2), la família apareix a Can Vilella com a bracers. Dels fills ja no està amb ells, el major, Rafel, que ha format la seva pròpia família amb Joana Maria Porcel Ensenyat, però si torna aparéixer Joan.
En el padró de 1818 apareixen domiciliats a Can Vilella, amb dos fills i quatre filles. Ja no estan amb ells ni en Rafel ni en Joan.
En el llistat de 1820, Pere Joan Perelló apareix en Can Vilella i en 1824 en Cal senyor Biel.
En 1830, la família, amb tres filles fadrines i un fill, milicià i també fadrí, apareix domiciliat a Es Salt des Ca.
En 1831 no hem trobat ni a Pere Joan Perelló ni a Montserrat Roca, però si algun dels seus fills.
Font:Miralles i Montserrat, Joan.- Antologia de textos de les Illes Balears. Volum II, Segles XVII-XVIII pàgina 316 Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 148



Cas Bisarro
Joan Montserrat Verdera de 24 años, de estado soltero y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 1
Lorenza Espases Roca de 19 años, de estado casada y profesión --.
Jaume Montserrat Espases de 0 años, de estado soltero y profesión --.


Joan Montserrat Verdera, qui segons el llibre d'enterraments va néixer a La Vileta, apareix domiciliat amb la seva mare, vídua, a Ca na Porreres en 1813, amb la professió de bracer.
En 1815 ja apareix casat amb na Llorença Espases Roca, i domiciliat a Cas Bisarro. Consta una filla en la família que no hem pogut localitzar. Aquesta filla, qui possiblement nomia Antònia, degué morir abans de 1818 que és quan trobam a la família en aquest padró.
En 1820 ho trobam a Son Llagosta i en 1824 a Cas Bisarro novament.
En 1830 continuen a Cas Bisarro, amb l'ofici de bracer i amb quatre fills, Jaume, Joan, Miquel i Antoni i una filla, Antònia.
En 1831, tornen aparéixer a Cas Bisarro, però sense Antoni qui degué morir de molt nin.
En 1838 apareixen novament a la casa número 38 de Masarró, amb l'ofici de bracer, el mateix que els fills que conten 20, 17 i 15 anys. En aquest padró hi ha una nota al marge que no hem pogut desxifrar i la dóna apareix amb el nom de Margalida.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 148



Son Vallori
Guillem Frau Colomar de 50 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 4
Francisca Espases Roca de 35 años, de estado casada y profesión --.
Mateu Frau Espases de 16 años, de estado soltero y profesión jornalero.
Jaume Frau Espases de 12 años, de estado soltero y profesión --.
Guillem Frau Espases de 9 años, de estado soltero y profesión --.
Francisca Frau Espases de 8 años, de estado soltera y profesión --.
Miquel Frau Espases de 5 años, de estado soltero y profesión --.
Joan Frau Espases de 0 años, de estado soltero y profesión --.


En 1794 Mateu Frau, vidu de Pereta (o Benita) Colomar ocupava la possessió de Son Coll. Amb ell apareixen els seus fills Mateu i Joan de 18 i 16 anys respectivament. No apareix en aquesta relació Guillem, fill major d'aquest matrimoni.
El matrimoni de Guillem Frau, amb l'ofici de missatge, i Francisca Espases ja apareix domiciliat a Son Matet, amb sis fills en 1813: Mateu, Benita, Jaume, Guillem, Francisca i Miquel.
En 1815 apreixen en Son Vallori i en la unitat familiar consten 7 fills ja que havia nascut una nova filla, Maria
En el cens per a l'exèrcit de 1816, continuen a Son Vallori, amb els set fills.
En 1818, veiem que hi ha un nou fill, Joan.
En el llistat de 1820, apareix Guillem Frau en Son Vallori i en el de 1824 en Son Matet.
Malgrat la defunció que ens consta de Guillem correspon a l'any 1838, una Francisca Espases apareix com a vídua en els padrons de 1830 en Ca na Bet Espases i en 1831 en Cas Garriguer. Tenim dubtes si es correspon a la mateixa família, encara que apareixen els mateixos fills.
En 1838 Francisca, vídua, i el seu fill Joan, apareixen a Cas Garriguer com els darrers components de la unitat familiar.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 148



Son Fideu
Joan Roca Calafell de 26 años, de estado soltero y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar :


En 1813 apareix Joan Roca, convivint amb la seva mare vídua, Antònia Calafell, al costat de Can Matas.
Tots dos tornen aparèixer en 1815 en La Bonanova, ell amb l'ofici de bracer.
Veiem que en 1818 apareix únicament Joan en Son Fideu. Aquest mateix any, el 25 de juliol, es va casar amb na Margalida Espases Tous
En 1820 apareix en el llistat ubicat a Ca na Fideu i en 1824 a Son Fideu.
En 1830, la parella apareix domiciliada a Can Capet, amb l'ofici de bracer i dos fills, Antònia i Pere Joan.
Aquesta situació es repeteix en 1831, novament en el domicili de Son Fideu.
En 1835 va morir Joan Roca i, efectivament, Margalida Espases apareix com a vídua, amb els seus dos fills, domiciliada a Can na Fideu en 1838.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 148



Son Vich
Josep Roca Llinàs de 66 años, de estado casado con hijos y profesión arrendador. Mujeres que constan en la unidad familiar : 3
Rafela Juan Ballester de 50 años, de estado casada y profesión --.
Rafel Roca Juan de 18 años, de estado soltero y profesión arrendador.
Rafela Roca Juan de 18 años, de estado casada y profesión --.



En aquesta còpia del mapa del cardenal Despuig de 1784 hem assenyalat la possessió de Son Vich.
En 1794, Josep Roca Llinàs i la seva primera esposa, Margalida Pasqual apareixen en Son Vich amb el seu fill, Miquel Roca Pasqual.
En 1813, Josep Roca apareix com amediero en Son Batle, casat amb la seva segona dóna, Rafela Juan Ballester i amb tres fills d'aquest segon matrimoni: Rafel, Josep i Rafela. La mateixa situació es dona en 1815.
En 1818, continua a Son Vich, amb el seu fill, Rafel que també apareix com arrendador. Figuren tres dónes en la unitat familiar, però únicament hem identificat a la mare, Rafela i la filla Rafela Roca Juan.
Font:Miralles i Montserrat, Joan.- Antologia de textos de les Illes Balears. Volum II, Segles XVII-XVIII pàgina 317
Font:Exercit_1816_LN_2097-2.pdf pàgina 82
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 148



Can Bossa
Joana Maria Espases de 51 años, de estado viuda con hijos y profesión --. Mujeres que constan en la unidad familiar :
Gabriel Tomàs Espases de 14 años, de estado soltero y profesión conrador.
Jaume Tomàs Espases de 12 años, de estado soltero y profesión --.


Domiciliada en Can Bossa, ja apareix en 1813, Joana Maria Espases, viuda de Gabriel Tomàs, amb els seus dos fills Gabriel de 12 anys i que feia feina de misser i Jaume.
En el padró de 1815, Joana Maira Espases apareix fent feina de bracera i en la unitat familiar mencionen, sense el nom, els dos fills de menor edad.
En aquest padró de 1818, la que no apareix explícitament és la mare.
En les relacions de 1820 i 1824, apareix Joana Maria Espases domiciliada en Can Bossa.
En 1830 tornen aparéixer la mare i el fill petit, Jaume, amb l'ofici de bracer. Gabriel, el fill gran ja estava casat i domiciliat a Can Morey.
En 1831, continuen convivint en Can Toni Bossa, la mare i el fill Jaume, encara fadrí.
En 1838, en Can Bossa, tornen aparéixer Joana Maria Espases i el seu fill, Jaume Tomàs, ja casat amb n'Antònia Oliver
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 148



Porto Pi
Jaume Espases Pasqual de 73 años, de estado casado con hijos y profesión conrador. Mujeres que constan en la unidad familiar : 3
Francisca Roca Vich de 67 años, de estado casada y profesión --.
Catalina Espases Roca de 28 años, de estado soltera y profesión --.
Antoni Espases Roca de 23 años, de estado casado con hijos y profesión conrador.
Rafela Roca Juan de 18 años, de estado casada y profesión --.
Jaume Espases Roca de 1 años, de estado soltero y profesión --.


Jaume Espases Pasqual i la seva dóna, Francisca Roca Vich, ja apareixen en la possessió de Sant Nicolau de Porto Pi en la relació de 1794 del llibre Antologia de textos de les Illes Balears. Volum II, Segles XVII-XVIII de Joan Miralles en la pàgina 316.
En 17 de juliol de 1812, la Junta de reclutament concedeix l'exempció de 3ª classe per ésser fill de pare sexagenari a qui ajuda a n'Antoni Espases Roca.
En 1813, la família apareix a Son Vallori i Jaume Espases és el conductor de la possessió.
En 1815 és el seu fill, Antoni qui apareix com arrendatari de Porto Pi. També convivia amb el matrimoni la seva filla Catalina.
En el padró per l'exercit de 1816 (AMP FP LN_2097-2) apareix Jaume Espases com a conductor de la possessió de Porto Pi. Amb ell conviuen la seva dóna, la filla Catalina i el fill Antoni, conrador, casat amb na Rafela Roca Juan.
En el padró de 1818, també a Porto Pi, trobam el matrimoni de Jaume Espases, com a conrador, la seva dóna, Francisca i la filla, Catalina. El fill, Antoni, també consta com a conrador, amb la seva dóna, Rafela i amb un fill, Jaume.
En 1820, encara apareix Jaume Espases en Son Buit, però no ja en 1824 que és el seu fill Antoni qui apareix en Son Vallori. Francisca Roca va morir en 1822 i Jaume Espases en 1823.
En 1830 Antoni Espases encapçala, amb la seva dóna, Rafela Roca, una família de quatre fills: tres nines i un nin, encara en Son Vallori.
En 1831, novament a Son Vallori, i amb l'ofici de pastor, torna aparéixer en Son Vallori, amb un cinquè fill, Josep.
En 1838 la família, amb el matrimoni i set fills continua apareguent a Son Vallori
Font:Miralles i Montserrat, Joan.- Antologia de textos de les Illes Balears. Volum II, Segles XVII-XVIII pàgina 316 Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 148



Son Pere Nofre
Pere Alemany de 74 años, de estado viudo sin hijos y profesión conrador. Mujeres que constan en la unidad familiar : 1
Onofre Planas Alemany de 30 años, de estado casado con hijos y profesión conrador.
Montserrat Ramon Alemany de 30 años, de estado casada y profesión --.
Bartomeu Planas Ramon de 2 años, de estado soltero y profesión --.


En 1818, Pere Alemany, vidu, apareix com a conrador de Son Pere Nofre, convivint amb el seu nét Onofre Planas Alemany, també conrador, la dóna d'aquest, Montserrat, i el fill d'aquests, Bartomeu.
Ja en 1794, Pere Alemany i la seva dóna, Catalina Calafell, apareixen domiciliats a Son Mateu.
En 1813 apareix com amediero en Son Pere Nofre, ja vidu, convivint amb el seu nét, Onofre, moliner, i la dóna d'aquest, Montserrat, que encara no tenien fills.
Encara que Onofre i Montserrat no apareixen explícitament en 1815, en aquest padró suposam que es repeteix la mateixa composició que en 1813.
En el llistat de 1820 encara apareix Pere Alemany com a cap de família en Son Pere Nofre, però en 1824 ja qui apareix és Onofre.
En el padró de 1830, en Son Pere Nofre, apareixen el matrimoni d'Onofre i Montserrat amb cinc fills: Bartomeu, Catalina, Joan, Onofre i Antònia. La mateixa situació es reprodueix en 1831.
En 1838, aquesta família continua a Son Pere Nofre, però Bartomeu, el fill major, casat amb Francisca Frau, ha passat com a conrador a Son Catello i la filla gran, Catalina, casada amb Gabriel Pujol, apareix amb una filla, convivint amb ells.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 148



Son Ferrer
Catalina Alemany de 40 años, de estado viuda con hijos y profesión --. Mujeres que constan en la unidad familiar : 2
Bartomeu Planas Alemany de 22 años, de estado soltero y profesión conrador.
Joan Planas Alemany de 14 años, de estado soltero y profesión conrador.


La finca de Son Ferrer va ser adquirida per la Fundació Sa Nostra en 1985 i annexionada a Can Tàpera.
Ja en 1813 figura en Son Ferrer, com arrendadora, Catalina Alemany, possiblement la filla de Pere Alemany i Catalina Calafell, vídua de Bartomeu Planas, amb els seus fills Bartomeu, Joan i Antoni. Catalina era també la mare d'Onofre que hem vist convivint amb el seu avi a Son Pere Nofre.
En 1815 continua la mateixa situació.
En el padró per a l'exèrcit de 1816 no apareix el fill Antoni, però la mare, Bartomeu i Joan, continuen a Son Ferrer.
En el padró del 1818, veiem que no consta el fill Antoni, però apareixen dues dones a la unitat familiar. No hem pogut precisar aquesta dada.
En les relacions de 1820 i 1824, qui apareix en Son Ferrer és el fill Bartomeu Planas Alemany. En 1820, Catalina no apareix, però si en 1824 en Son Mateu.
En 1830, convivint ja únicament amb el seu fill Joan, milicià, torna aparèixer a Son Mateu, mentre que Bartomeu Planas Alemany continua a Son Ferrer, amb la seva família, formada amb la seva dóna, Catalina Suau Arrom, i amb tres fills: Catalina, Antònia i Bartomeu. A més, convivien amb ells els pares d'ella, Bartomeu Suau i Antònia Arrom que hem vist en aquest mateix padró de 1818 domiciliats en Son Berga.
En 1831, Catalina Alemany i Joan Planas, el seu fill fadrí, continuen a Son Mateu i també continuen a Son Ferrer, Bartomeu Planas i la seva dóna, Catalina Suau, amb els seus tres fills i els pares d'ella.
A Catalina Alemany la trobam en 1838, vivint amb el seu fill Joan, qui ja havia format la seva pròpia família amb na Francisca Arrom, en El Retiro.
Aquest any, continuen a Son Ferrer, Bartomeu i Catalina Suau amb els seus fills. D'aquests fills, Catalina havia mort en 1833 als dotze anys segons el llibre d'enterraments i havien nascut dos fills més: Jaume i Onofre. Els pares d'ella ja no apareixen en aquest padró.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 148



Can Tàpera
Joan Ramon de 50 años, de estado casado con hijos y profesión conrador. Mujeres que constan en la unidad familiar : 2
Antoni Ramon Alemany de 20 años, de estado soltero y profesión conrador.
Magdalena Ramon de 6 años, de estado soltera y profesión --.
Antònia Alemany de 0 años, de estado casada y profesión --.


No podem dir amb seguretat si la dóna de Joan Ramon, conrador en Can Tàpera, és Antònia Alemany, de qui desconeixem altres dades, o ja era Francisca Roca, qui sembla va ésser la seva segona esposa. Pel mateix motiu, tampoc podem assegurar el segon llinatge de la filla, Magdalena.
En 1812 Antoni Ramon Alemany apareix a la pàgina 83 de les actes de la Junta de reclutament, figurant la seva data exacta de naixement i domiciliat a Son Matas.
En 1813 i 1815, amb els mateixos dubtes que hem expressat abans, apareixen domiciliats a Son Mateu.
En els llistats del 1820 i del 1824, Joan Ramon apareix també a Can Tàpera.
En 1830 i en 1831 apareix, casat amb Francisca Roca, novament a Can Tàpera convivint amb la seva filla Magdalena, casada amb Antoni Vives Juan, resident en Son Bono en aquest padró de 1818, i amb una filla, Margalida.
En 1838, la mateixa composició continua a Can Tàpera, però la parella d'Antoni i Magdalena tenen un nou fill, Joan.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 148



Can Carretxet
Rafel Roca Vich de 40 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 3
Francisca Reynés Alemany de 30 años, de estado casada y profesión --.
Josep Roca Reynés de 6 años, de estado soltero y profesión --.
Francesc Roca Reynés de 4 años, de estado soltero y profesión --.
Francisca Roca Reynés de 0 años, de estado soltera y profesión --.


En el padró de 1818 és la primera i, pensam, que la única vegada que apareix el matrimoni format per Rafel Roca i Francisca Reynés, en la zona. No hem pogut localitzar la tercera dóna que consta en el padró i no sabem si és una altra filla o la mare d'algú del matrimoni.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 149



Can Carretxet
Josep Roca Vich de 48 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 2
Antònia Roca Reig de 37 años, de estado casada y profesión --.
Jaume Roca Roca de 6 años, de estado soltero y profesión --.
Josep Roca Roca de 4 años, de estado soltero y profesión --.
Maria Roca Roca de 4 años, de estado soltera y profesión --.


També domiciliat en Can Carretxet apareix en 1818 la família de Josep Roca Vich, bracer, i Antònia Roca Reig, juntament amb els seus fills, Jaume, Maria i Josep.
En 1794 ja apareixen els seus pares, Josep i Joana, domiciliats a la que denominen Casa de Josep Roca.
En 1813, la família apareix ja en Can Carretxet, amb dos fills, Josep i Jaume. Hi ha un desfàs molt alt en les edats dels fills. El naixement de Josep Roca Roca es va produïr el dia 16 de novembre de 1811, segons el llibre de baptismes de Santa Creu i, segons l'enterrament de Jaume, havia nascut l'any 1804. Això ens fa pensar que deguè haver-hi altres fills amb el mateix nom que moriren de nins.
En qualsevol cas, la família torna aparéixer en el mateix lloc en 1815, amb els dos fills i una filla, Maria, nascuda en 1814. Tenim en compte que la mare d'ell era Joana, pensam que també deguè haver-hi una altra filla nascuda abans, amb aquest nom.
En el llistat de 1820 no trobam a Josep Roca, però si en el de 1824 a Can Carretxet.
En el padró de 1830, apareix la família en la mateixa ubicació, amb el fill major, Jaume, que també consta com a bracer, tres filles, Maria, Antònia i Aïna Maria i un fill petit, Josep, amb quatre anys. Pensam que, al manco dos fills més amb aquest nom havien mort abans.
En 1831 no trobam a la família en el padró de la zona.
Josep Roca Vich va morir el 16 de desembre de 1834 i en el padró de 1838, Antònia Roca, vídua, apareix domiciliada al Corp Marí amb tres filles, Maria, Antònia i Aïna i el fill petit, Josep.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 149



Can Oriol
Jordi Coll de 30 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 1
Margalida Planas Calafell de 27 años, de estado casada y profesión --.
Guillem Coll Planas de 3 años, de estado soltero y profesión --.
Antoni Coll Planas de 1 años, de estado soltero y profesión --.


L'any 1813, apareixen domiciliats a Ca na Menuda, el matrimoni format per Jordi Coll, llenyataire, i Margalida Planas Calafell. En aquest padró consten dues dones, però no hem pogut identificar a la filla.
No hem trobat la família en el padró de 1815. Apareix un Josep Coll que podria ésser el mateix domiciliat a Es Caragol.
En els llistats de 1820 i 1824, Jordi Coll apareix a Es Caragol i a Can Jordi Coll, respectivament.
En el padró de 1830, la família apareix en Es Caragol, amb quatre fills: Guillem, Antoni, Antònia i Jordi, de 15, 13, 6 i 3 anys.
En 1831, apareix la família, sense el fill major, Guillem en Son Oriol.
En 1838, la família està instal·lada en Ca sa Marquesa, però ja no conviu amb ells el seu fill Antoni, encara que si està Guillem amb l'ofici de soldat provincial.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 149



Can Oriol
Pere Antoni Oliver Verd de 38 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 1
Joana Maria Planas de 32 años, de estado casada y profesión --.
Joana Maria Oliver Planas de 9 años, de estado soltera y profesión --.
Antoni Oliver Planas de 1 años, de estado soltero y profesión --.


L'any 1813, Pere Antoni Oliver Verd (Bonanova, 1780 - Bonanova, 1839) ja apareix en Massarró, amb l'ofici de missatge, casat i amb dos fills. Hem pogut identificar la seva dóna, Joana Maria Planas, i una filla, Joana Maria Oliver Planas. No tenim constància de l'altre fill que pensam devia ésser un al·lot i que deguè morir de nin.
En 1815, Pere Antoni continua a Massarró i consten tres dones a la unitat familiar.
En aquest padró de 1818, coneixem el nom d'altre fill, Antoni, que també deguè morir molt jove.
En els llistats del 1820 i en el del 1824 apareix Pere Antoni en Es Caragol i en Can Pere Antoni Oliver, respectivament.
En 1831, amb l'ofici de bracer, apareix en Es Caragol. Consten en la unitat familiar la dóna, una filla, Joana Maria, i dos fills, Jaume i un altre Antoni, de 9 i 2 anys respectivament.
No ho hem trobat en el padró de 1831.
En 1838, la família torna aparéixer a Es Caragol, però ja únicament amb el fill Jaume que també fa feina de bracer.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 149



Can Oriol
Margalida Vich de 0 años, de estado viuda con hijos y profesión --. Mujeres que constan en la unidad familiar : 3
Bartomeu Planas Vich de 12 años, de estado soltero y profesión --.
Joan Planas Vich de 3 años, de estado soltero y profesión --.


No hem pogut esbrinar ni l'edat ni més dades de Margalida Vich, qui apareix en aquest padró de 1818. Si sabem que era vídua de Bartomeu Planas Colomar . Tampoc hem pogut saber el nom de la tercera dóna que consta en aquest cens.
Ja en 1794, apareix Bartomeu Planas, amb 12 anys, com a fill de n'Antònia Colomar, vídua de Bartomeu Planas, domiciliat a Massarró.
En el cens de 1813 apareixen a la Bonanova Bartomeu i Margalida, amb el seu fill major, Bartomeu Planas Vich. A més figuren altres tres dones que tampoc hem pogut saber qui eren.
En 1815 apareixen novament a la Bonanova, amb els seus fills Bartomeu i Margalida. Consten 3 dones més. Va ser entre 1815 i 1818 que va morir Bartomeu Planas Colomar.
En el llistat de 1820 i en el de 1824 consta Margalida Vich residint-hi a La Bonanova.
En el padró de 1830, apareix com a cap de la família, a la casa principal de la Bonanova, el fill Bartomeu, de 21 anys i ofici bracer amb els seus dos germans Margalida, de 16, i Joan de 14 anys.
En 1831, continuen els germans a la Bonanova i ara conviu amb ells, la futura esposa de Bartomeu, Margalida Verdera Planas, però encara consten com a fadrins.
En 1838, Bartomeu i Margalida apareixen, ja sense els germans d'ell a la Bonanova, amb dos fills, Bartomeu i Joana Maria.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 149



Can Oriol
Antoni Roca de 62 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 2
Montserrat Tomàs de 53 años, de estado casada y profesión --.
Antònia Roca Tomàs de 23 años, de estado soltera y profesión --.
Joan Roca Tomàs de 16 años, de estado soltero y profesión jornalero.


Antoni Roca apareix en 1807 en Can Xano, sense més dades.
Trobam aquesta família, domiciliada a Can Xano, en 1813, amb la professió de bracer i amb tres fills, 2 al·lots, Antoni i Joan, i una al·lota, Antònia.
En 1815, la família, amb la mateixa constitució, torna aparèixer a Can Xano.
Veiem que en aquest padró de 1818, Antoni Roca Tomàs ja no conviu amb ells.
En els llistats de 1820 i 1824, Antoni Roca apareix encara a Can Xano.
En el padró de 1830, apareix com a cap de família en Can Xano, Joan Roca Tomàs, qui s'havia casat amb na Maria Abraham Canyelles l'any 1825. Amb ells viuen els seu fill, Antoni i la mare de Joan, Montserrat, qui ja consta com a vídua.
En 1831, continuen a Can Xano, amb la mare d'ell i un nou fill, Rafel.
En 1838, aquesta família continua a Can Xano, però ja no apareix Montserrat Tomàs. El matrimoni de Joan Roca i Maria Abraham, consta amb cinc fills, Antoni, Rafel, Montserrat, Francisca i Antònia.
Font:Padró general dels mossos de la ciutat i del seu terme.FP 68-4 pàgina 63
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 149



Can Oriol
Gabriel Verdera Reynés de 39 años, de estado casado sin hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 1
Catalina Planas Calafell de 39 años, de estado casada y profesión --.


Fill de Joan Verdera i de Margalida Reynés, Gabriel Verdera Reynés (Génova, 1779 - Génova, 1837 ) apareix en el document que aporta el llibre Antologia de textos de les Illes Balears. Volum II, Segles XVII-XVIII convivint amb els seus pares i al manco una germana en Sa Cova.
Malgrat sabem que va batejar un fill en la parròquia de Santa Creu en 1809, no hem trobat aquesta família ni en el cens de 1813 ni en el de 1815.
Com veiem, en 1818 apareix, amb l'ofici de bracer, casat amb Catalina Planas Calafell (Bonanova, 1779 - Bonanova, 1842 ) , domiciliats a Can Oriol i sense fills convivint amb ells. Malgrat això, sabem per llibre de bateigs de Santa Creu que aquest mateix any de 1818 batejaren un fill, Joan Baptista, la qual cosa ens fa pensar que el Joan nascut en 1809 ja havia mort.
En els llistats de 1820 i 1824, apareix domiciliat a Ca na Porreres.
En el padró de 1830, apareix el matrimoni a la casa que ara denominen Can Biel Porreres amb quatre filles: Margalida, Catalina, Antònia i Joana Aïna, de 24, 18, 15 i 8 anys respectivament.
En 1831 ja no conviu amb ells, la filla major, Margalida, que com hem vist en la família Planas Vich, encara que fadrina, convivia ja en la mateixa casa que el seu futur marit.
En 1838, Catalina Planas, ja vídua, apareix a Can Porreres, convivint amb les seves filles Antònia i Joana Aïna.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 149



Son Vent
Antònia Ramon Canyelles de 58 años, de estado viuda con hijos y profesión --. Mujeres que constan en la unidad familiar : 3
Martí Palmer Ramon de 13 años, de estado soltero y profesión jornalero.
Antoni Palmer Ramon de 10 años, de estado soltero y profesión --.


L'actual residència estiuenca dels reis i anterior habitatge del comandant de marina, Son Vent, ja estava ocupada en 1794 per la parella formada per n'Antoni Palmer i n'Antònia Ramon Canyelles (Bonanova, 1760 - Bonanova, 1850 ) en 1794.
En 1813 trobam n'Antònia, ja vídua, censada en la casa al costat de Can Estella. Consta amb quatre fills, dels quals tenim localitzats dos: Martí i Antoni.
En 1815, no hem trobat aquesta família i en 1818, com veiem, apareixen en Son Vent, el fill major amb l'ofici de bracer. Consten en la unitat familiar tres dones, la qual cosa ens fa pensar que els altres dos fills de n'Antònia Ramon són al·lotes.
En els llistats de 1820 i 1824, Antònia apareix a Es Massarró
En el padró de 1830, Antònia i el seu fill Antoni apareixen domiciliats a les Cases de Jaume Suau.
No hem trobat aquesta família en el padró de 1831, però novament en 1838 apareixen Antònia i el seu fill Antoni, encara fadrí domiciliats a Can Vent.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 149



Son Vent
Josep Roca de 73 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 1
Joana Vich de 58 años, de estado casada y profesión --.
Pere Antoni Roca Vich de 36 años, de estado soltero y profesión soldado.
Francesc Roca Vich de 19 años, de estado soltero y profesión jornalero.


Les dades que consignam d'aquesta família són dubtoses en alguns dels casos. En 1794 ja apareixen en la Casa de Josep Roca, el matrimoni de Josep Roca i Joana Vich, amb un fill de setze anys, Joan Roca Vich.
En 1813, trobam la família domiciliada al costat de Can Carretxet amb el seu fill Francesc Roca Vich.
En 1815, tots tres tornen aparèixer a La Bonanova, i com veiem, sembla que Pere Antoni Roca, soldat, s'ha afegit a ells.
En la relació de 1820, un Francesc Roca, apareix a Can Carretxet i en la de 1824, Joana Vich apareix a La Bonanova.
En el padró de 1830, Joana Vich apareix en Can Carretxet, convivint amb la família formada per Josep Roca i Antònia Roca.
Ni en 1831 ni en 1838, hem trobat aquesta família.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 149



Son Coll
Isidre Ferrer de 64 años, de estado casado con hijos y profesión conrador. Mujeres que constan en la unidad familiar : 2
Francesc Ferrer de 24 años, de estado soltero y profesión conrador.


Poques dades hem pogut recopilar d'aquesta família. No apareixen ni abans ni desprès d'aquest cens i d'altres Ferrer que podrien pertànyer a la mateixa família no trobam les vinculacions necessàries per poder assegurar-ho.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 149



Santa Eulàlia
Bartomeu Arbós de 59 años, de estado casado con hijos y profesión conrador. Mujeres que constan en la unidad familiar : 3
Joana Maria Ferrà de 58 años, de estado casada y profesión .
Francesc Arbós Ferrà de 16 años, de estado soltero y profesión conrador.
Bartomeu Arbós Ferrà de 13 años, de estado soltero y profesión .
Joana Maria Arbós Ferrà de 13 años, de estado soltera y profesión .
Catalina Arbós Ferrà de 11 años, de estado soltera y profesión .


La possessió de Santa Eulàlia està a prop del terme de Calvi i limita amb les de Son Vida, Son Muntaner i Son Suredeta. Actualment aquesta possessió es de titularitat militar i es troba dins del camp de maniobres del quarter Jaume II. Podem veure una imatge de les cases d'aquesta possessió en la imatge que correspon al bloc d'ARCA.
La família de Bartomeu Arbós i Joana Maria Ferrà que veiem en aquest cens de 1818, no la tornam trobar fins el padró de l'any 1831, també a Santa Eulàlia.
Segons aquest darrer padró, la família era originària d'Esporles i estava conformada per Bartomeu, amb l'ofici de conrador, la seva dóna, Joana Maria Ferrà i els fills que continuaven fadrins. El segon fill, Bartomeu, consta en aquest padró amb 30 anys i l'ofici de milicià.
Tampoc apareixen en el padró de 1838 i la possessió de Santa Eulàlia, en aquesta data apareix ocupada per la família Cabrer Clar.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 149



Santa Eulàlia
Antoni Antich de 60 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 2
Margalida Frau de 48 años, de estado casada y profesión --.
Margalida Antich Frau de 10 años, de estado soltera y profesión --.


En 1807, Antoni Antich, apareix a Sa Cova. En aquest padró no consten més dades, a excepció de l'edat en alguns casos.
En la possessió de Santa Eulàlia, en 1818, apareix el matrimoni de n'Antoni Antich, bracer, i na Margalida Frau, amb la seva filla Margalida. Podem observar una diferència d'edat en el matrimoni, però per n'Antoni Antich ja era el segon matrimoni, ja que havia estat casat amb na Francisca Alemany, qui degué morir abans de 1808.
En 1813, la família apareix domiciliada a Can Cabrit i, en 1815, amb la mateixa composició, a Can Frau.
En el llistat de 1820, apareix a Can Frau, però no els hem trobat al de 1824.
En el padró de 1830, apareix la filla casada amb Mateu Frau Espases, qui ja hem vist censat a Son Vallori, i convivint amb els seus pares a Ca na Coll i en 1831 a Can Frau des Coll.
Antoni Antich va morir el dia 10 de setembre de 1832, segons la inscripció d'enterraments del llibre 2 de la parròquia de Santa Creu.
Tampoc apareix en el padró de 1838, Margalida Frau, encara que la seva filla, Margalida i el seu marit, Mateu Frau, si apareixen a Ca na Coll, amb tres fills: Guillem, Margalida i Antoni.
Font:Padró general dels mossos de la ciutat i del seu terme.FP 68-4 pàgina 63
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 150



Santa Eulàlia
Gabriel Tomàs Ferragut de 44 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 4
Joana Maria Roca de 48 años, de estado casada y profesión --.
Miquel Tomàs Roca de 14 años, de estado soltero y profesión --.
Josep Tomàs Roca de 12 años, de estado soltero y profesión --.
Gabriel Tomàs Roca de 9 años, de estado soltero y profesión --.
Margalida Tomàs Roca de 4 años, de estado soltera y profesión --.
Joan Tomàs Roca de 2 años, de estado soltero y profesión --.


Fill de Miquel Tomàs i Margalida Ferragut, Gabriel ja apareix en 1794 en el llibre Antologia de textos de les Illes Balears. Volum II, Segles XVII-XVIII que ja tenim citat, domiciliat en Can Bossa.
En 1813, ja casat amb na Joana Maria, torna aparèixer a Can Bossa, amb tres fills: Miquel, Josep i Gabriel, de 15, 4 i 2 anys. A més consten 4 dónes, de les quals únicament hem pogut identificar a Joana Maria Roca.
Continuen a Can Bossa en 1815. Hi ha una gran diferència en les edats dels fills si comparam els dos padrons.
En el cens de 1816 per a l'exèrcit, la família apareix a Can Bossa, amb tres fills i dues filles: Miquel, Josep i Gabriel i Antònia i Joana.
De la importància de la possessió de Santa Eulàlia en aquestes dades, ens pot donar una idea l'aparició d'una altra família de bracers en 1818, la formada per Gabriel Tomàs Ferragut i Joana Maria Roca. En aquest padró apareixen consignades 4 dónes, però únicament hem pogut localitzar dues.
En el llistat de 1820, apareix Gabriel Tomàs també en Can Bossa, però ja no apareix ni ell ni la seva dóna en el de 1824.
En 1830, Joana Maria Roca, vídua, i cinc fills, Miquel, Josep, Gabriel, Margalida i Joan, apareixen a Can Maniu igual que en el padró de 1831.
En 1838, Joana Maria Roca i el seu fill Josep Tomàs, resideixen a Son Goremis com els únics components d'aquesta unitat familiar.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 150



Santa Eulàlia
Joan Colomar Frau de 34 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 2
Margalida Roca Juan de 33 años, de estado casada y profesión --.
Elionor Colomar Roca de 6 años, de estado soltera y profesión --.
Rafela Colomar Roca de 3 años, de estado soltera y profesión --.
Guillem Colomar Roca de 2 años, de estado soltero y profesión --.


La família que tanca la sèrie dels que feien de bracers en Santa Eulàlia en 1818 és la formada per Joan Colomar Frau (Bonanova, 1775 - Bonanova, 1852) i Margalida Roca Juan (Lluch, 1781 - Bonanova, 1874). En aquest cens apareixen amb un fill, Guillem, i en la unitat familiar hi ha dues dónes. Gabriel i Margalida havien tengut dues filles, Elionor i Rafela, per la qual cosa pensam que una de les dues, possiblement na Rafela hagués mort de nina. No tenim constància d'aquesta mort i per això decidim mantenir-la perquè també podria ser una errada en el padró.
La família ja apareix en 1813 en Can Frau i aleshores únicament amb una filla que és Elionor.
En 1815, apareixen amb l'ofici de pescador, domiciliats a Can Serra. En aquesta data ja tenien dues filles, Elionor i Rafela.
En el cens per l'exèrcit del 1816 (AMP FP LN 2097-2)continuen amb la mateixa situació i ubicació.
En el llistat de 1820 no apareixen, però si en el de 1824 a Can Frau.
En el padró de 1830 estan a Can Cera amb sis fills: Elionor, Rafela, Guillem, Margalida, Josep i Gerònia que van des del denou anys fins a un any d'edat.
En el padró de 1831 no hem trobat aquesta família, però si en el de 1838, residint a Ses Cases Noves. D'entre els fills, manca en aquest padró na Rafela qui s'havia casat amb el Lluis Palmer.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 150



Son Sureda
Jaume Cabrer Barceló de 19 años, de estado soltero y profesión conrador. Mujeres que constan en la unidad familiar : 2
Maria Barceló de 46 años, de estado casada y profesión --.
Damià Cabrer Barceló de 17 años, de estado soltero y profesión conrador.
Francisca Cabrer Barceló de 13 años, de estado soltera y profesión --.


Fills de Jaume Cabrer i Maria Barceló, naturals de Calvià, els germans Cabrer Barceló apareixen per primera vegada en aquest cens de 1818, amb el major, Jaume com a cap de família ja que el pare devia estar al càrrec d'alguna altra possessió en aquest moment.
De les dues dones que apareixen com a components de la unitat familiar, tenim dubtes si és la germana petita, Maria, o la mare. Finalment hem optat per la mare ja que Maria, possiblement no era nascuda en aquesta data.
En els llistats de 1820 i 1824, apareix en Son Sureda, Jaume Cabrer. Pensam que ja es deu referir al pare.
En el padró de 1830 no apareixen ni la família ni la possessió de Son Sureda.
En 1831, apareix en Son Sureda el matrimoni amb les dues filles, Francisca i Maria
En 1838, a Son Sureda ja únicament apareix el matrimoni i els altres fills, a excepció de Jaume qui havia mort en 1834, figuren a altres possessions com és el cas de Damià que és l'arrendatari de Santa Eulàlia o de les filles que ja estaven casades.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 150



Son Sureda
Bartomeu Morey García de 34 años, de estado casado con hijos y profesión albañil. Mujeres que constan en la unidad familiar : 1
Antònia Palmer de 28 años, de estado casada y profesión --.
Joan Morey Palmer de 9 años, de estado soltero y profesión --.
Bernat Morey Palmer de 6 años, de estado soltero y profesión --.
Bartomeu Morey Palmer de 4 años, de estado soltero y profesión --.


En 1813 trobam el matrimoni format per Bartomeu Morey, natural d'Esporles, picapedrer, i Antònia Morey, domiciliats a la casa del costat de Son Llagosta, amb tres fills: Joan Bernat i Bartomeu.
En el padró de 1815, trobam la família en Can Bossa, amb la mateixa composició.
En 1818 els trobam en Son Sureda i no ha canviat l'estructura familiar.
En el llistat de 1820, trobam Bartomeu Morey a Son Llagosta i en el de 1824 ho trobam a Ca s'Esporlerí.
En el padró de 1830 els trobam al Carrer del Sol. Els tres fills majors, amb 20, 17 i 15 anys ja fan feina de picapedrer, en el primer cas i de bracers els altres dos. A més consten cinc fills més: Francesc, Magdalena, Miquel, Joana Maria i Antoni, amb edats de 10, 8, 6 4 i 1 any respectivament.
En 1831 trobam la família a Can Bartomeu, però apareix una filla, Francisca amb 9 anys i desapareix Joana Maria. Podria tractar-se d'una errada perquè en el padró de 1838, en la família, domiciliada en Ca s'Esporlerí número 87, torna aparèixer Joana Maria i desapareix Francisca. Per altra banda, ja no consten els fills grans que ja han format les seves pròpies famílies.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 150



Son Sureda
Antoni Roca Calafell de 32 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 1
Maria Palmer Frau de 31 años, de estado casada y profesión --.
Antoni Roca Palmer de 1 años, de estado soltero y profesión --.


El matrimoni d'Antoni Roca Calafell i Maria Palmer Frau apareix per primera vegada en els censos en 1818, amb la professió de bracer, en Son Sureda. Tenien un fill, Antoni, d'un any.
No els trobam en el llistat de 1820, però si en 1824 en Son Sureda.
En 1830 apareixen a Son Ferreret, amb el seu fill Antoni i tres fills més: Bernat, Joan, de 9 i 4 anys, i Francisca de 8 mesos.
En 1831, mantenen la mateixa composició i continuen a Son Ferreret.
En 1838, mantenen la mateixa composició familiar, però Antoni i els dos fills majors tenen la professió de conradors.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 150



Son Sureda
Joan Tomàs de 42 años, de estado viudo con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 1
Gabriel Tomàs de 4 años, de estado soltero y profesión .


No tenim més dades d'aquesta família, ja que no tornen aparèixer en altres censos. Sembla que, a més del pare i el fill, hauria una filla.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 150



Son Vich
Josep Bon de 66 años, de estado casado con hijos y profesión arrendador. Mujeres que constan en la unidad familiar : 3
Rafel Bon de 18 años, de estado soltero y profesión arrendador.


El llinatge Bon no és molt comú i no hem trobat més que aquesta referència en el padró de 1818 com arrendataris del predi de Son Vich. De les tres dónes que figuren en la unitat familiar no hem pogut concretar cap.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 150



Son Vich
Joana Maria Tous Vich de 61 años, de estado viuda con hijos y profesión --. Mujeres que constan en la unidad familiar : 5
Miquel Espases Tous de 44 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero.
Joana Maria Roca Calafell de 44 años, de estado casada y profesión --.
Bonaventura Espases Tous de 26 años, de estado soltero y profesión jornalero.
Margalida Espases Tous de 23 años, de estado soltera y profesión --.
Jaume Espases Tous de 17 años, de estado soltero y profesión jornalero.
Bonaventura Espases Roca de 14 años, de estado soltero y profesión --.
Joana Maria Espases Roca de 9 años, de estado soltera y profesión --.
Miquel Espases Roca de 5 años, de estado soltero y profesión --.
Gabriel Espases Roca de 3 años, de estado soltero y profesión --.
Antònia Espases Roca de 1 años, de estado soltera y profesión --.


La família Espases Tous és una àmplia família, molt lligada a les possessions de Ponent on solien fer feina de pagesos.
Ja en 1807, Bonaventura Espases apareix a Son Buit.
En 1813, la parella formada per Bonaventura Espases, possiblement Pasqual de segon llinatge, de 70 anys i professió bracer, i Joana Maria Tous Vich, apareix domiciliada en Son Buit. Conviuen amb els seus fills Joana Maria, Margalida, Jaume i Gabriel, qui des del 20 de gener de 1814 estava casat amb na Margalida Juan Salom.
Altre fill, Miquel, de 40 anys i professió serrador, viu amb la seva dóna, Joana Maria Roca Calafell, en Sa Cova, amb 4 fills: Bonaventura, Pere Joan, Joana Maria i Miquel.
En el cens de 1815, apareix Miquel Espases Tous, la seva dóna i quatre fills. El darrer Miquel, no apareix, però si Gabriel, amb un any. En aquest cens no hem trobat ni Bonaventura Espases ni Joana Maria Tous Vich.
El 17 de maig de 1817, Joana Maria Espases Tous es casa amb el vidu Pere Josep Verdera Reynés.
En 1818, novament a Son Vich, trobam na Joana Maria Tous Vich, ja vídua qui conviu amb els seus fills Margalida, Bonaventura i Jaume, fadrins, i amb el seu fill casat, Miquel, la seva nora, Joana Maria Roca Calafell i els fills d'aquesta parella Bonaventura, Joana Maria, Miquel, Gabriel i Antònia.
El 25 de juliol de 1818 Margalida Espases Tous contrau matrimoni amb Joan Roca Calafell.
El 22 d'agos de 1819 es celebra el matrimoni de Bonaventura Espases Tous amb n'Antònia Moragues Roca.
En el llistat de 1820, apareix Miquel Espases en El Rastrillo i en 1824, en Porto Pi
El 30 de juny de 1826 es casa Jaume Espases Tous amb n'Agustina Castelló Massot.
En 1830, Miquel Espases i Joana Maria Roca apareixen a Son Catello, amb vuit fills: Pere Joan, Joana Maria, Miquel, Gabriel, Antònia, Francisca, Jaume i Margalida. Encara que Joana Maria Tous Vich, la mare, no va morir fins el 1850, no la hem trobada en aquest padró.
Aquesta família, en 1831, torna aparèixer a Son Catello, però ja no estan amb ells ni en Pere Joan ni en Gabriel. Tampoc apareix en aquest padró la mare, Joana Maria.
Font:Padró general dels mossos de la ciutat i del seu terme.FP 68-4 pàgina 63
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 150



Son Vich
Pere Josep Verdera Reynés de 48 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 2
Joana Maria Espases Tous de 29 años, de estado casada y profesión --.
Margalida Verdera Espases de 7 años, de estado soltera y profesión --.


En el cens de 1816 per a l'exèrcit (AMP FP LN_2097-2) apareix en Can Salí el matrimoni de Pere Josep Verdera, bracer, i Maciana Espases Roca amb la seva filla Margalida, i el seu fill, Joan Baptista, nascut en 1815, que degué morir de molt nin. Maciana Espases degué morir abans de 1817, ja que el dia 17 de maig de 1817 es va celebrar el matrimoni d'en Pere Josep Verdera Reynés amb na Joana Maria Espases Tous segons consta en el llibre de matrimonis de Santa Creu nº 16 fol, 78.
Malgrat la seva família ja apareix als censos des del 1794 en què Joan Verdera i Margalida Reynés, els seus pares apareixen domiciliats a Sa Cova, ell no consta fins el de 1818. Per la seva banda, Joana Maria, ja consta en 1813 en Son Buit, amb els seus pares, Bonaventura i Joana Maria.
En 1818, amb l'ofici de bracer apareixen a Son Vich, amb la filla major d'ell, Margalida.
El 12 de setembre d'aquest any 1818 va néixer el seu fill Joan.
En els llistats de 1820 i 1824, Pere Josep apareix domiciliat a Can Frau.
En 1830 i en 1831, la família apareix a Es Caragol, amb la filla d'ell, Margalida, i el comú, Joan. Malgrat els dos cònjuges consten amb la mateixa edat, pensam que hi ha, per les altres fonts consultades, una diferència entre ells d'uns vint anys.
En 1838 la família apareix a Ca es Carranxer, topònim del qual tenim molts dubtes i ja no consta Margalida qui s'havia casada amb Pere Joan Palmer.
Pere Josep Verdera va morir en 1848, amb 80 anys i Joana Maria en 1853, amb l'edat de 74 anys.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 150



Son Vich
Antoni Canyelles Reus de 37 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 2
Francisca Espases Tous de 27 años, de estado casada y profesión --.
Bartomeu Canyelles Espases de 10 años, de estado soltero y profesión --.
Bonaventura Canyelles Espases de 5 años, de estado soltero y profesión --.
Catalina Canyelles Espases de 3 años, de estado soltera y profesión --.


La família formada per Antoni Canyelles Reus i Francisca Espases Tous, ja consten en el cens de 1813 en una casa al costat de Son Vich, amb tres fills, Bartomeu, Bonaventura i Antoni, de 9 i 2 anys i pocs mesos, respectivament. Tenim algun dubte si es tracta de Canyelles Reus o Canyelles Reynés i si és Espases Tous o Espases Vich.
En 1815, amb la mateixa composició apareixen a Sa Cova.
En el cens per a l'exèrcit de 1816 (AMP FP LN-2097-2)tornen aparèixer a la casa de Sa Cova, però ja no figura el fill Antoni
En 1818 estan en Son Vich i tenen una filla, Catalina.
En el llistat de 1820, Antoni Canyelles apareix a Porto Pi i en 1824 en Es Corp Marí.
A partir d'aquesta data, ja no apareixen en els padrons que hem consultat.
El 1863 moria Francisca Espases Tous, domiciliada a la Sini d'en Gil i en la partida d'enterrament ja consta com a vídua.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 150



Son Vich
Nicolau Reynés de 37 años, de estado casado con hijos y profesión jornalero. Mujeres que constan en la unidad familiar : 5
Nicolau Reynés de 13 años, de estado soltero y profesión .
Antoni Reynés de 6 años, de estado soltero y profesión .


El cens de 1818 és el primer en què tenim constància d'aquesta família, de la qual sabem el nom del pare i dels fills varons, Antoni i Nicolau. També consten en la unitat familiar cinc dones que no hem pogut identificar. El pare, Nicolau, fa feina com a bracer en Son Vich.
En el llistat de 1820, Nicolau Reynés apareix a Can Frau i en el de 1824, en Son Llagosta.
En els censos successius no els hem trobat en la zona.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 150



Son Muntaner
Bartomeu Pons de 50 años, de estado casado con hijos y profesión arrendador. Mujeres que constan en la unidad familiar : 4
Francisca Jaume de 50 años, de estado casada y profesión --.
Pere Pons Jaume de 10 años, de estado soltero y profesión --.
Bartomeu Pons Jaume de 8 años, de estado soltero y profesión --.
Maria Josepa Pons Jaume de 4 años, de estado soltera y profesión --.



La imatge correspon a Son Muntaner en la dècada de 1920 i està publicada per Fotos antiguas de Mallorca
L'amo de Son Muntaner en 1818 era Bartomeu Pons. La família la composaven, a més, la seva dóna, Francisca Joana, natural d'Andratx i els seus fills, Pere, Bartomeu i Maria Josepa. Apareixen en la unitat familiar dues dónes més que no hem pogut identificar.
La família no ens torna a constar fins el padró de 1831, novament a Son Muntaner, i amb un fill més, Jaume. El fill gran, Pere, ja no està amb ells.
Malgrat no apareix en el padró del 1838, sabem que en 1837, Bartomeu Pons continuava com a amo de Son Muntaner ja que apareix com a deutor de 400 reials a la Hisenda segons un llistat publicat en el mes de març pel Diario constitucional de Palma de Mallorca .
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 150



Son Vida
Guillem Salvà de 34 años, de estado casado con hijos y profesión arrendador. Mujeres que constan en la unidad familiar : 4
Maria Frau de 27 años, de estado casada y profesión --.
Catalina Salvà Frau de 6 años, de estado soltera y profesión --.
Bartomeu Salvà Frau de 0 años, de estado soltero y profesión --.


La família formada per Guillem Salvà, arrendador de Son Vida, i Maria Frau, apareix en el cens de 1818 amb 4 dónes en la unitat familiar de les quals tan sols hem identificat dues: la mare i la filla, Catalina.
Ni la família ni la possessió apareixen en els llistats de 1820, 1824 ni en el padró de 1830.
En el de 1831, apareixen novament a Son Vida, amb cinc fills: Catalina, Bartomeu, Miquel, Maria i Magdalena.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 150



Son Puigdorfila
Gaspar Llabrés Sorà de 30 años, de estado casado con hijos y profesión arrendador. Mujeres que constan en la unidad familiar : 3
Maria Llull de 23 años, de estado casada y profesión --.
Joan Llabrés Llull de 9 años, de estado soltero y profesión --.
Aïna Llabrés Llull de 1 años, de estado soltera y profesión --.


En el cens de 1818, apareix Gaspar Llabrés com arrendador de la possessió de Son Puigdorfila, casat amb Maria Llull i amb els seus fills Joan i Aïna. En la unitat familiar figuren 3 dónes i potser la tercera seria Catalina Llabrés, germana de Gaspar.
Ni en el llistat del 1820 ni en el de 1824 apareix, però sabem pel Diario constitucional, político y mercantil de Palma que en octubre de 1823 era l'amo de la possessió i va ésser nomenat elector de la parròquia.
En el padró de 1831, apareix la família novament a Son Puigdorfila, amb els fills Joan, Aïna, Maria, Francesc, Gaspar, Margalida. També apareix Catalina Llabrés, amb 31 anys i fadrina.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 150



Sa Teulera
Jaume Tous Cabrer de 46 años, de estado casado sin hijos y profesión arrendador. Mujeres que constan en la unidad familiar : 4
Miquel Tous Cabrer de 42 años, de estado casado con hijos y profesión --.
Esperança Carbonell Pallicer de 22 años, de estado casada y profesión --.
Antònia Roca Berga de 20 años, de estado casada y profesión --.
Francisca Aïna Tous Roca de 0 años, de estado soltera y profesión --.


En 1794, els germans Jaume, Miquel i Honorat Tous Cabrer apareixen convivint amb la seva mare, Francisca Aïna Cabrer, vídua de Nicolau Tous, en la possessió de Sa Teulera. Hi havia un altre germà, major, Nicolau Tous Cabrer, qui no apareix en aquest cens. El germà petit, Honorat, estava baldat, no sabem si de naixement o havia patit algun accident.
A la possessió apareixen també com a missatges Rafel Sastre, de Marratxí, de trenta anys d'edat i Agustí Garcías Colom, de 19 anys.
L'edat que apareix en el cens dels germans no concorda amb el registre de l'exercit de 1794, en el qual, amb data 9 d'agost, apareix el següent literal:
Jaume Tous de Nicolás y de Francisca Ana Cabrer, de 19 años dice ser Arrendador del Predio Sa Taulera hijo único de viuda pues si tiene dos hermanos son menores. Talla 5 pies y 6 pulgadas. Declarado exento.
Ja el 12 de juny havia presentat al·legacions per a la seva entrada en quintes:
19.- Jayme Tous hijo de Nicolas y de Francisca Ana Cabrer viuda su edad 19 años y el oficio arrendador del predio de la Teulera del termino y vive en compañía de su madre y hermano de 7 años con corta difª enº y también tiene otro hermano nombrado Miguel de 15 años que guarda las yeguas.
23 de Junio presentó certificación del Cura y escritura de Arrendamiento de doze de Mayo de este año se le declara por apto para el presente sorteo por no presentarle los justificativo que ha presentado del Arrendamiento que ha de empezar en Septiembre proximo y exponiendo despues tener mal en la cabeza, registrado por el cirujano en el día 27 dixo era cierto que el dicho mal le inutiliza para el Real Servicio.

L'any 1800, Jaume, Miquel i Honorat, amb la seva mare, continuen a Sa Teulera com podem deduir de la seva exempció a quintes:
55. . . Jayme Tous hijo de Nicolás y de Francisca Ana Cabrer viuda soltero de 25 años conductor del predio La Teulera con 4 pares de yuntas
Talla 5 pies 2 pulgadas.
Declarado exento
7 de junio de 1800

En la mateixa data, Miquel també és declarat exempte.
El germans Jaume i Miquel Tous Cabrer, apareixen en 1818 com arrendadors de la possessió de Sa Teulera. Qui consta com a cap de família és Jaume, casat amb Esperança Carbonell, mentre Miquel és casat amb Antònia Roca Berga i tenen una filla, Francisca Aïna Tous Roca.
Consta una quarta dóna en la família que no hem pogut identificar.
En el llistat de 1820 no apareix cap dels dos germans.
En 1824 trobam a Jaume domiciliat en Son Sémola i també a Sa Teulera.
En el padró de 1830, Jaume i Esperança continuen a Sa Teulera, amb els seus fills Francisca Aïna, Nicolau, Damià, Jaume i Miquel. Esperança consta en aquest padró amb el llinatge Pallicer, la qual cosa, pensam és una errada del padró.
En aquest padró, Miquel Tous apareix a Son Riera.
Ni en 1831 ni en 1838 hem trobat a cap dels dos germans.
Font:Padró 1794
Font: Registres de població: Exèrcit_1794_FP 47-5
Font: Registres de població: Exèrcit_1800-1804_FP_519-1 pàgina 19
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 150



Son Dureta
Jordi Porcel Llodrà de 56 años, de estado casado con hijos y profesión arrendador. Mujeres que constan en la unidad familiar : 3
Catalina Alemany Trias de 47 años, de estado casada y profesión --.
Jordi Porcel Alemany de 12 años, de estado soltero y profesión .
Catalina Porcel Alemany de 6 años, de estado soltera y profesión .


Jordi Porcel Llodrà i Catalina Alemany Trias, de Andratx, apareixen en Son Dureta en 1818 amb els seus Fills Jordi i Catalina. No els hem trobat en censos anteriors, però vivien per la zona, al manco, en 1808 que van batejar el seu fill Jordi que no és el mateix que apareix en la relació.
No apareix en la relació de 1820, però si en la de 1824 en què ocupa Son Vent. En Son Dureta apareix Josep Juaneda.
Tampoc els hem trobat en els padrons de 1830, 1831 i 1838.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 151



Son Español
Martí Roca Reig de 40 años, de estado casado con hijos y profesión mayoral. Mujeres que constan en la unidad familiar : 3
Francisca Maria Berga Alemany de 30 años, de estado casada y profesión --.
Jaume Roca Berga de 16 años, de estado soltero y profesión .
Bernat Roca Berga de 14 años, de estado soltero y profesión .
Joan Roca Berga de 8 años, de estado soltero y profesión .
Martí Roca Berga de 4 años, de estado soltero y profesión .
Catalina Roca Berga de 1 años, de estado soltera y profesión .


Fill de Jaume Roca i Antònia Reig, Martí Roca Reig, (Terme de Sta. Creu, 1767 - Terme de Sta. Creu, 1827) apareix amb la seva dóna Francisca Maria Berga Alemany (Palma (St. Magí), 1788 - Palma (Sant Magí), 1858), era el majoral de Son Español en 1818.
La família consta amb els fills Jaume, Bernat, Joan, Martí i Catalina, de 16, 14, 8, 4 i 1 any. En la unitat familiar consta un a tercera dóna que no hem pogut identificar.
En el llistat de 1820, continua a Son Espanyolet i ja no apareix en cap dels posteriors.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 151



Son Armadans
Antoni Riera de 46 años, de estado casado sin hijos y profesión mayoral. Mujeres que constan en la unidad familiar : 1


Antoni Riera ja apareix com a majoral de Son Armadans en 1813, casat sense fills.
En 1815 continua a Son Armadans i amb la mateixa situació familiar.
En 1818 ho tornam trobar en Son Armadans, però no hem pogut esbrinar el nom de la seva dóna.
En 1820 torna aparèixer en el mateix predi i ja no ho tornam trobar en els censos que hem pogut consultar.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 151



Son Ferrer
Joan Rosselló de 36 años, de estado casado con hijos y profesión escribiente. Mujeres que constan en la unidad familiar : 6


En Son Ferrer apareix Joan Rosselló, amb la professió d'escrivent. Encara que hi ha, en altres censos, altres Joan Rosselló, no podem dir que sigui el mateix i potser una qüestió accidental per a aquest any.
Font:1818_Padro_General_FP_651-1.pdf pàgina 151