Comentava en el darrer dibuix com resulten d'atractius els paisatges que s'obren des de la rada de Can Barbarà, mirant cap els jardins de Natzaret o del Pirata i les cases de Sa Portassa i, des d'aquí, cap a la ciutat de Palma.
Molta gent s'ha sentit atreta per aquestes vistes al llarg dels segles. La representació més antiga que jo conec és aquest gravat de Charles W. Wood inclòs en el seu llibre, “Letters from Majorca”, editat el 1888.
També es representa en aquesta postal trobada a la web de l’Observatori Fotogràfic del Paisatge, datada entre 1920 – 1930.
I en aquesta, centrada en els banys segregats de Can Barbarà.
O en aquesta fotografia, atribuïda a Fernando Manzanos per la web de Fotos Antiguas de Mallorca.
Però també molts pintors del trànsit entre els segles XIX i XX es van sentir atrapats per aquestes vistes. Un d'ells, en Joaquim Mir (Barcelona 1873 – 1940), pintor modernista és l'autor d'aquesta obra i la següent.
O en Pere Cáffaro (Campos 1866 – 1959), pintor academicista que va ser alumne de Sorolla.
També na Joanne Moallic, esposa de l'artista americà William i resident al Terreno, E. Cook, que pinta des d'una terrassa de les cases de Son Catlaret, al costat de Natzaret.
I Antonio López Torres, (Ciudad Real 1902 – 1987), adscrit a l'escola realista.
Però qui més fama ha donat als Jardins del Pirata o de Natzaret o del Terreno o de Can Rubert, és Santiago Rusiñol (Barcelona 1861 – 1931), pintor modernista que va tenir casa al Terreno. Si us fixeu bé en el punt de vista del pintor, sembla que la part dels jardins que reprodueix són els actualment ocupats per la Discoteca Pachá, tant en aquesta pintura com en la següent.
Si comparem el que va veure Santiago Rusiñol amb una fotografia feta el febrer d'enguany de la part dels jardins ocupats per la discoteca, es pot veure l'ús i estat de conservació d'aquest bé urbà catalogat de BIC.
De fet, quan vaig dibuixar per primera vegada els jardins, l'agost de 2011, des del Passeig Marítim, sense trobar com entrar-hi, em va extranyar que poguessin estar barrats per una discoteca, que llavors era encara Abraxas. Encara que ara tinguin una porta d'entrada des del costat de mar crec que seria molt bo obrir un accés als jardins originaris del barri per els terreneros des del carrer Joan Miró. I per acabar, una pregunta: la discoteca és propietària o concessionària de la meitat dels jardins històrics?