Quan el 2010 començava a fer aquest tipus de dibuixos, a peu de carrer, i no tenia la mirada entrenada per entendre l'espai, encara em sorprenia que per representar una baixada tan pronunciada com aquesta tingues que dibuixar ratlles cap amunt del paper...
De fet, per representar aquesta pujada, igual de pronunciada, també he de dibuixar ratlles cap a munt del paper. I do? com sabem interpretar si les ratlles que pugen són una baixada o una pujada? Doncs pel punt de fuga: al dibuix anterior el nivell del carrer de Joan Miró queda molt per davall de l'altura dels meus ulls, amb els que miro des del carrer de Josep Villalonga; el punt de fuga està quasi a Son Sant Joan. En canvi, en aquest dibuix, els meus ulls i per tant el punt de fuga, estan molt més avall que el carrer de Josep Villalonga, a meitat d'aquest tram d'escales. Però disquisicions apart, són guapes aquestes escales, no? Resisteixen fins i tot qualsevol desordre urbanístic.
Tornant a girar cap avall s'arriba al carrer de la Salut, on comença l'edifici de l'església i centre parroquial del Terreno, auster però prou elegant, a la paret lateral conserva la placa amb l'antic nom del carrer "Calle de la Iglesia".
Als darrers trams d'escales, el 2011 encara es podia veure una de les ruïnes més atractives del barri. En aquest dibuix m'hi van coïncidir molts element d'interès: les pronunciades escales posen en evidència com de diferent les viuen un home major i una noia jove; el jardí, que aquí mostra la tipologia selvàtica, tant freqüent al Terreno, a dia d'avui és un dels exemples de restauració que va revitalitzant tota la zona. Per altra banda, el graffiti de la dreta, desaparegut amb la restauració, era un dels meus preferits.
La façana del mateix edifici, ja al carrer de Robert Graves, mantenia el 2011 l'atractiu aire romàntic, amb els porxos i miradors degradats, els arbres i la vegetació desbordada i una porta tapiada anunciant l'any de construcció: 1891.
A finals de 2014 estava completament restaurat i, mentre dibuixava, veia els visitants interessats en traslladar-s'hi a viure. L'edifici ha quedat ben salvat. Jo hi trobo a faltar la frondosa vegetació d'abans, però ja els hi creixerà. El Terreno és de natural fèrtil. Al costat apareix de nou l'edifici de l'església...
La façana principal de l'Església de Nostra Senyora de la Salut dona al carrer de Robert Graves. Es va edificar entre 1863 i 1926 en que es completaren els elements decoratius i les escalinates, projecte de Guillem Forteza. La tenia dibuixada de 2010 però amb resultat poc satisfactori així que la he repetit ara i aprofito per fer-hi sortir (amb el seu permís) un parell de professores del col·legi del costat que descansaven entre classes.